L'informe secret que guardava Vidal-Quadras: relacionat amb el seu intent d'assassinat

L'expresident del PP i fundador de Vox, Alejo VIdal-Quadras, guarda a casa seva que podria ser el mòbil del seu intent d'assassinat. I és que el polític té una carpeta que conté els 35 opositors iranians que, el 2013, van finançar en secret el partit d'Abascal.

Aquest document mecanografiat detalla tant els noms i els cognoms d'aquests pagadors com les quantitats que van aportar a Vox.

Els diners d'aquests dissidents al règim islàmic van servir per pagar el lloguer i altres estris de la primera seu del partit al carrer Diego de León, a Madrid.

A més del local del carrer madrileny, el milió d'euros que va rebre el partit de Vidal-Quadras va servir per pagar els seus dirigents. Santiago Abascal, que aleshores ocupava el càrrec de secretari general, també se'n va beneficiar.

El partit, que ara lidera Abascal, va utilitzar també un 80% d'aquest pagament iranià per finançar la campanya al Parlament Europeu el 2014. En total, uns 800.000 euros van ser destinats a aquesta campanya, en què Vox va obtenir només un 1,56% dels vots electorals.

Vidal-Quadras, enemic del règim iranià

Tots aquests pagaments, juntament amb els noms d'aquelles persones que els van finançar, són a casa de Vidal-Quadras, al carrer Núñez de Balboa. A escassos metres del seu domicili, al madrileny barri de Salamanca, va ser on dijous passat dos sicaris van intentar posar fi a la seva vida.

Després de l'atac, Vidal-Quadras va declarar davant de la policia i va assegurar que el seu intent d'assassinat s'emmarcava en una venjança del Govern iranià. El fundador de Vox fa un quart de segle que lluita contra el règim al costat del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (CNRI).

De fet, els 35 pagadors que van finançar el partit provenien del CNRI. Aquest grup, que va tenir un braç armat, va protagonitzar una batalla als tribunals perquè el Regne Unit, els Estats Units i la Unió Europea, els traguessin de les llistes d'organitzacions terroristes.

Tot i ser coneixedor d'aquesta informació, Vidal-Quadras no ha parlat mai sobre els iranians que van finançar el seu partit. Segons va assegurar en una entrevista a El País, el polític no podia facilitar la identitat d'aquestes personalitats.

En els quatre primers anys de vida, el partit de Santiago Abascal va rebre fins a 141 transferències de fons procedents de militants iranians del CNRI. Tot i això, els noms d'aquests centenars de persones de molts punts del món no figuren al compte bancari del partit.

Aquestes donacions israelianes es van presentar en un full d'Excel al Tribunal de Comptes. Aquest organisme fiscalitzador no va auditar aquestes donacions perquè el partit no va obtenir representació en aquell moment.

Vidal-Quadras va aclarir que aquelles donacions no van ser rebudes des del CNRI, sinó que van ser els seus militants a títol individual els que van fer les donacions “a la seva persona”. I és que la Llei de finançament de partits polítics prohibeix que els partits rebin ingressos d'organitzacions estrangeres.

Després d'abandonar la política, l'expresident del PP i fundador de Vox, va continuar vinculat a aquesta organització, que ha intentat convertir-se en un referent de l'oposició iraniana a l'exili.

El CNRI, a través de la seva ambaixada a Madrid, ha assegurat que l'organització no té res a veure amb l'intent d'assassinat Vidal-Quadras. Així i tot, des de fa un any, el polític català figura en una llarga llista d'enemics del règim iranià.