Indignació per la brutal agressió de dos magribins a un ancià: ja estan en llibertat

Dilluns 9 de setembre, Cervera (Lleida), dos quarts d'onze del matí. Dos joves i un home de 62 anys s'enfrasquen en una discussió per motius desconeguts. La bronca puja de to i els nois agredeixen l'home amb un pal obrint-li el cap i intenten escapar-se.

Els que van presenciar l'escena truquen als Mossos d'Esquadra, que es desplacen fins al lloc per prendre declaració a la víctima i als testimonis. Gràcies a la descripció facilitada els agents aconsegueixen localitzar i aturar els dos agressors.

I és en aquest punt on una simple notícia de successos com aquesta esdevé el paradigma de la degradació social i de l'ordre públic a Catalunya.

Els detinguts van resultar ser dos menors d'edat d'origen magribí, vells coneguts de la policia tant al municipi com als voltants. Tot i això, i que la policia va detenir els menors com a presumptes autors del brutal atac, la Fiscalia de Menors va ordenar la seva posada en llibertat en espera de la citació judicial. Els dos sospitosos habituals ja són al carrer sota custòdia dels seus progenitors.

La multireincidència, un problema sagnant a Catalunya

El repunt de la delinqüència a Catalunya és propiciat per diversos factors, i un dels més sagnants és el de la multireincidència. La permissivitat de les lleis actuals ofereix als delinqüents una sensació d'impunitat que fomenta la reincidència perquè sap que acabaran al carrer. Però, per què passa això?

Segons el Codi Penal actual, delictes com les agressions o els robatoris per sota dels 400 euros són considerats lleus. Aquestes infraccions són castigades amb sancions econòmiques ia més no solen comportar mesures cautelars. Això fa que quan els delinqüents són detinguts i portats davant del jutge d'instrucció, aquest acabi decretant la sortida en llibertat fins a la celebració del judici.

El sistema afavoreix un clima d‟impunitat per a aquests delinqüents, que continuen cometent robatoris i agressions augmentant la sensació d‟inseguretat entre els ciutadans. La tasca de la policia resulta ineficaç perquè els infractors no són castigats fins que hi ha una sentència ferma. Els processos judicials s'eternitzen, deixant els delinqüents al carrer perquè segueixin actuant amb impunitat.

Menors estrangers, un patró que es repeteix

El PP i Junts han impulsat al Congrés dels Diputats una reforma del Codi Penal per endurir les lleis i acabar amb la multireincidència.

Al costat de la necessitat d'un canvi en el codi penal s'obre un altre debat, i és el de la necessitat de més controls migratoris. Hi ha un patró que es repeteix en aquests casos: segons les últimes dades ofertes per la Guàrdia Urbana de Barcelona, el 80% dels delictes són comesos per menors estrangers.

Davant d'això, es contraposen dues tesis que regeixen el debat polític a Catalunya sobre la immigració, l'ordre públic i la multireincidència. L'esquerra és partidària de no vincular immigració amb delinqüència i, a més, advoquen per lleis toves perquè són contraris al punitivisme. En canvi, sectors cada cop més amplis de la societat demanen una gestió més eficient de la immigració i la delinqüència.