Indepes desfermen la seva ira contra Rosalía i Antonio Resines

Una part de l'independentisme sempre s'ha caracteritzat pel seu victimisme i pel seu afany d'assenyalar als altres. És una espècie de cerca constant de culpables, obviant que precisament han estat partits suposadament independentistes els que han governat en els últims anys en una Catalunya decadent, com així ho demostren les dades econòmiques, educatives o de criminalitat. Per posar només tres exemples.

Aquest sector victimista no ha trigat ni una setmana de 2025 a buscar els dos primers culpables de tots els seus mals en aquest any nou. Les primeres dianes contra les quals els indepes han llançat la seva ira han estat l'actor càntabre Antonio Resines i la cantant catalana Rosalía.

Resines va concedir aquest dijous una entrevista a El Mundo. En ella, va dir que considerava una "tonteria" i una "façana que em toca els coll*ns" que es parlés català o basc al Congrés. Això succeeix des de fa poc més d'un any. I fins i tot molts independentistes ho consideraven innecessari (perquè diuen que cal defensar la independència i no que una dotzena de diputats puguin parlar català a les Corts). No obstant això, per a alguns, aquestes paraules ja han estat suficients per carregar amb duresa contra Antonio Resines.

El digital Vilaweb, proper a Puigdemont, no va dubtar a qualificar aquestes declaracions de "catalanofòbia". Va titllar l'actor de càntabre d'"espanyolista" i de tenir "odi cap al català". Antonio Baños, exdiputat de la CUP, directament va demanar que es fes boicot a l'última pel·lícula de Resines, titulada Mikaela. "Aquesta és la peli del catalanòfob. Boicot", deia al seu compte d'X. També Albano Dante Fachín, exdiputat de Podemos a Catalunya i ara pseudoportaveu no oficial de Junts, va qualificar l'actor d'"estol d'ànecs borbònics que deixen cagarades allà on passen".

Rosalía, una altra enemiga per a alguns independentistes

Els més joves potser no ho recordaran, però fa molt poc, Rosalía va ser venerada pel catalanisme i gran part de l'independentisme. Ho van fer quan va parlar en català en diverses gales internacionals o va publicar la cançó "Milionària" en la seva llengua materna. Ara les coses han canviat.

Rosalía va decidir celebrar l'arribada del nou any assistint a una festa en la qual va lluir un llaç amb la bandera espanyola. Per a alguns, es tracta d'una ofensa indescriptible i les crítiques van córrer com la pólvora. "Espanyolassa", "botiflera", "nyorda"... Fins i tot un periodista de La Vanguardia, Pere Solà, va afirmar que Rosalía "renega" de Catalunya. A aquesta campanya contra Rosalía van contribuir gran part dels mitjans de comunicació ultrasubvencionats pel processisme, com Nació Digital, RAC1, Diari ARA o El Món. Tots van parlar de "polèmica" o d'"encendre les xarxes" pel llaç en qüestió.