L'independentisme radical tampoc s'empassa l'amnistia

Durant molt de temps, la fortalesa de Carles Puigdemont a l'exili s'ha sustentat en el suport incondicional de les entitats i els líders d'opinió de l'independentisme radical. Però alguna cosa s'està esquerdant. En aquest moment crucial per a les seves aspiracions, els afins a Puigdemont es regiren contra ell.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) adverteix ara que l'amnistia “pot ser un parany per blanquejar l'Estat”. L'entitat independentista radical afí a Puigdemont envia un missatge clar a Waterloo: “Si el que volem és la independència, una amnistia no té cap sentit si no ve acompanyada del reconeixement de l'Estat del dret a l'autodeterminació i del dret del Parlament de Catalunya a fer efectiva la independència”.

Un altre dels Puigdemontistes que es rebel·la contra l'amnistia és l'exvicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa. “No vull cap amnistia per a mi perquè no he comès cap delicte”, diu, “ni per als que m'han perseguit perquè no tinc cap intenció de perdonar-los”. Per això rebutja qualsevol negociació amb l'Estat i assenyala la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) com l'únic camí.

L'ANC aposta per la confrontació

Hi va haver un temps en què l'ANC era una plataforma transversal on convivien les diferents sensibilitats dins de l'independentisme. Ara, a l'entitat presidida per Dolors Feliu només hi caben els postulats radicals. Això els porta a rebutjar l'amnistia, que veuen com "un perdó, un indult 2.0 que nega la legitimitat del Primer d'Octubre".

Aquests sectors veuen l'amnistia com un intent de l'Estat espanyol d'esquivar la justícia europea. "Si el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemna Espanya, tindrem un dels altaveus més potents per fer valer la nostra causa", diu l'ANC en un comunicat .

A més, l'entitat reclama a ERC i Junts que parlin de “reactivar la declaració d'independència suspesa” i del “reconeixement del dret a la secessió de Catalunya”. Per a l'Assemblea, l'única via a la independència és la confrontació. I això xoca directament amb el paper negociador de Junts i Puigdemont.

Josep Costa contra l'amnistia

Josep Costa sempre ha estat especialment crític amb ERC i molt condescendent amb l'expresident Carles Puigdemont. Però ara també critica la negociació de l'amnistia per part de Junts. “Ho consideraré un menyspreu a la feina política i jurídica que he fet tots aquests anys”, afirma.

Encara més, Costa creu que “tota aquesta campanya a favor de l'amnistia contribueix a fer que la gent se senti vençuda. Més encara, transmet la idea que en el futur no servirà de res. L'amnistia abarateix la lluita de molta gent”.

Tant el PSOE com els Junts defensen l'amnistia com una oportunitat per traslladar el conflicte de la justícia a la política. Però per a Costa, “l'únic front en què hem infligit derrotes significatives a l'Estat ha estat el front jurídic. Si nosaltres mateixos desactivem aquest front amb una amnistia, quina és l'alternativa que tenim per continuar avançant cap a la independència?”

Puigdemont juga a dues bandes

Puigdemont juga a l'ambigüitat a les negociacions amb el PSOE. De vegades defensa la necessitat d'un acord per aconseguir conquestes històriques, i d'altres amenaça amb el bloqueig i fa passejar la via unilateral. És clar que vol investir Pedro Sánchez sense quedar davant els seus com un traïdor.

El seu problema és que l'independentisme radical és insaciable i ja no contempla res més que no sigui fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre. Això implica trencar la baralla de les negociacions i tornar al carril de la desobediència. Una cosa molt difícil d'assumir per als partits, inclòs el de Puigdemont.

Afortunadament per a ell, també hi ha un ampli espai dins de l'independentisme que veuria l'amnistia com a conquesta històrica. En tot cas, és clar que tard o d'hora Puigdemont s'haurà de decantar per la negociació o per la unilateralitat. Totes dues coses no poden ser.