Un independentista de número 2 de Yolanda Díaz
Agustín Santos Maraver és un defensor de la independència de Catalunya i fins i tot va donar suport als CDR
Yolanda Díaz no es deslliga de la polèmica en aquesta precampanya electoral. Mentre Podem (malgrat haver acordat anar en coalició amb Sumar) segueix la seva guerra contra ella pel veto a Irene Montero, la vicepresidenta segona del Gobierno segueix presentant qui l'acompanyarà a les llistes. I una vegada més, tot allò que fa està generant un gran debat.
L'últim cas ha estat la inclusió d'Agustín Santos Maraver com a número 2 de les llistes de Sumar per Madrid. La mateixa Yolanda Díaz considerava el fitxatge de l'actual Ambaixador d'Espanya davant de les Nacions Unides com “una molt bona notícia”. Però les coses s'estan torçant amb el pas dels dies.
El diari ABC ha publicat una informació sobre el nou número 2 de Yolanda Díaz que ha generat molta indignació a certs sectors. I és que ha sortit a la llum que el flamant fitxatge de la vicepresidenta segona del govern espanyol escrivia articles d'opinió sota un pseudònim, amb afirmacions polèmiques.
Fa uns quants anys, la nova mà dreta de la líder de Sumar es va mostrar a favor de la independència de Catalunya i fins i tot va defensar els CDR. També va criticar el "Regne d'Espanya", va insultar VOX i PP i va carregar contra l'OTAN i la Unió Europea.
Agustín Santos Maraver escrivia amb l'àlies de Gustavo Buster a la revista digital Sin Permiso, formant part del seu Comitè de Redacció. Des d'aquesta publicació assegurava que Catalunya, després de l'aplicació del 155, era "una nació intervinguda". I sent cònsol de Perpinyà, va afirmar que les campanyes d'Espanya Global eren "propaganda".
La llista d'afirmacions de Santos Maraver gairebé donen per a un llibre. I és que, mentre considerava que els Comitès de Defensa de la República (els CDR) eren “molt necessaris”, atacava durament Societat Civil Catalana. De fet, per a ell SSC era la “dreta ultranacionalista espanyola amb connexions feixistes”.
“Estendre la base social de suport a l'autodeterminació i la independència suposa, entre moltes altres coses, una de particular importància. Mostrar que una república catalana és molt més favorable per als interessos de les classes treballadores que la seva situació actual en el règim del 78 del Regne d'Espanya”, afirmava en algun dels seus textos. A més, als seus articles també animava comunitats com el País Basc o Galícia a seguir els passos de Catalunya.
Més notícies: