L'independentisme ja somia amb el retorn de Puigdemont a Catalunya

El triomfal retorn de Valtònyc a Catalunya ha desfermat l'eufòria de l'independentisme, que ja fabula amb la tornada del president pròdig. Si les negociacions entre el PSOE i Junts avancen i hi ha amnistia, Carles Puigdemont podrà tornar a la terra promesa. I aquesta possibilitat desperta moltes passions per la seva indiscutible càrrega simbòlica.

Des de la declaració frustrada d'independència i la fugida de la cúpula a l'estranger, l'independentisme somia amb la tornada de Puigdemont a Catalunya. L'estratègia de l'exili no ha funcionat, i el procés s'ha degradat al mateix ritme que el lideratge de l'expresident. La seva tornada a casa resulta doncs fonamental per ressuscitar les velles utopies.

Avui fa precisament sis anys que Carles Puigdemont va emprendre el camí de l'“exili”. I la premsa processista ho rememora amb l'expressió d'un desig, preguntant-se si serà el darrer aniversari fora de Catalunya. El camí per a la seva tornada, no obstant això, sembla no estar tan clar com alguns desitjarien.

No serà tan senzill

La foto de Carles Puigdemont al costat de Valtònyc abans que aquest emprengués el camí de tornada a casa encarna un poderós missatge. Està més a prop l'expresident de tornar a casa com el raper mallorquí? En realitat tot és més complicat del que podria semblar a simple vista.

PSOE i Junts semblen tenir molt encarrilades les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia. Segons fonts de la negociació, el PSOE prem l'accelerador per celebrar el debat d'investidura els dies 7 i 8 de novembre. Però això no significa que Puigdemont pugui tornar immediatament.

PP i Vox tenen la intenció de posar en marxa tots els mecanismes legals per frenar la llei d'amnistia. Aquesta haurà de passar per un complex entramat de filtres jurídics que acabaria amb la decisió definitiva del Tribunal Constitucional. A més de que això allargarà els terminis per a la seva aprovació, ningú assegura que el TC vagi a donar llum verda.

Junts necessita a Puigdemont

Encara que no ocupa cap càrrec orgànic, Carles Puigdemont continua sent el líder de Junts. Els seus anys a l'estranger han llastrat electoralment a Junts, que han vist com ERC els menjava la torrada tant al Govern com en el poder territorial. El partit de Puigdemont el necessita més que mai per recuperar l'hegemonia.

El retorn de Carles Puigdemont com un nou Tarradellas seria l'estocada definitiva a una ERC molt tocada. El declivi d'Oriol Junqueras i la impopularitat de Pere Aragonès llancen un trist panorama per als republicans. La incògnita és saber com es reajustaran les aliances entre PSC, ERC i Junts d'ara endavant.

L'altre focus és l'independentisme radical, que ja ha amenaçat amb una llista cívica si Junts investeix a Pedro Sánchez. Una vegada més, el retorn de Puigdemont serà clau perquè Junts pugui resistir aquest pols. És evident que si Junts dona el sí al PSOE és perquè ha valorat que els avantatges són majors que els inconvenients.

El comptador a zero

Junts vendrà l'acord amb el PSOE com un triomf històric de l'independentisme. L'amnistia permetrà a Carles Puigdemont tornar, posar-se al comandament del Procés i apartar el Govern “autonomista” d'ERC. L'amnistia serà només el punt de partida per a una cursa que ha de portar a la independència.

Carles Puigdemont haurà de decidir llavors si l'objectiu és un nou referèndum o la via unilateral. L'ANC ja ha avisat que els catalans ja van votar el 2017 i que la tasca dels partits ha de ser fer efectiu el mandat de l'1-O. Puigdemont es trobarà doncs en l'epicentre del debat estratègic.

Està clar que l'amnistia reobre el debat dels lideratges en l'independentisme. Carles Puigdemont està cridat a omplir el buit que Pere Aragonès no ha aconseguit ocupar amb suficient convicció. De moment, l'independentisme somia amb que aquest sigui el darrer aniversari de Puigdemont a l'exili.