L'independentisme busca nou líder

Fa temps que Carles Puigdemont ha deixat de ser el líder indiscutible del Procés i del moviment independentista. Els adeptes a la causa no li perdonen la traïció d'octubre de 2017, quan va suspendre la declaració d'independència després d'haver-la declarat. Després va venir l'estratègia fallida de l'exili, que ha culminat amb el pacte d'investidura amb el PSOE i la renúncia a la via unilateral.

En ple procés de descomposició, les bases independentistes busquen noves fórmules i un nou líder que els torni l'esperança. A les portes d'unes noves eleccions a Catalunya, es dibuixen principalment dos espais alternatius als partits processistes: la llista cívica de l'ANC, i l'independentisme antiimmigració d'Aliança Catalana.

Si Aliança Catalana té una clara candidata en la figura de Sílvia Orriols, la llista cívica, en canvi, continua a la recerca del seu líder. La pròpia presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha posat damunt la taula els noms de Clara Ponsatí i Josep Costa. A l'ombra hi ha també el nom de Jordi Graupera, molt ben considerat en l'univers independentista.

Clara Ponsatí i Josep Costa: 'incompatibilitats'

L'eurodiputada Clara Ponsatí va presentar les seves credencials al juliol de l'any passat quan va desafiar Puigdemont i va acusar Junts d'enganyar l'independentisme. Tot i conservar l'escó, allò va marcar una ruptura definitiva. Des de llavors, molts la veuen com la nova líder de l'independentisme radical orfe de dirigents.

Però la candidatura de Clara Ponsatí té dos inconvenients. Un és que ella mateixa s'ha descartat per liderar cap candidatura, encara que està disposada a donar suport des de l'ombra a la llista cívica per regenerar el moviment. L'altre és la seva incompatibilitat per optar a la candidatura, segons les pròpies normes de l'ANC.

El candidat ha de ser algú que no hagi estat càrrec electe ni orgànic en cap partit ni institució durant els últims anys. El mateix passa amb Josep Costa, exdiputat i exvicepresident del Parlament. El jurista i tertulià porta mesos escalfant a la banda amb els seus atacs a ERC i Junts i les seves crides a la mobilització.

Jordi Graupera, l'alternativa a mitges

Però el problema de Clara Ponsatí i de Josep Costa és que van formar part del Procés, per molt que ara reneguin d'ell. Els seus exabruptes semblen a vegades poc menys que un intent per marcar distàncies amb el seu passat. Si això anava de nous lideratges per començar de zero, no semblen les figures més indicades.

Una de les figures a l'ombra és Jordi Graupera, excol·laborador de Clara Ponsatí i líder de la candidatura fallida 'Primàries Catalunya' a les municipals de Barcelona. Tot i no haver estat en cap càrrec institucional o orgànic, va estar nedant en les aigües del Procés. Però el seu impecable compromís amb la causa i el seu prestigi acadèmic el posen a la línia de sortida del nou projecte.

L'independentisme identitari i la ruptura

L'opció veritablement rupturista és la que representen Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya (FNC). L'independentisme identitari ha irromput en el panorama polític català denunciant el problema migratori i la traïció dels partits (ERC, Junts i CUP). Sílvia Orriols ha anunciat la seva intenció de presentar-se a les eleccions catalanes amb un punt clau, la declaració unilateral d'independència.

A diferència de Clara Ponsatí i Josep Costa, Sílvia Orriols no va ostentar cap càrrec durant el procés. Això li ofereix un avantatge respecte a la llista cívica, a no ser que l'ANC presenti un altre candidat amb el currículum impol·lut. L'independentisme identitari no desprèn la flaire processista de l'Assemblea, i aquest és un punt a favor.

Una altra cosa és si el programa independentista radical d'Aliança Catalana es pot aplicar o no, i com. I el rebuig que genera la formació en una part de l'independentisme per l'estigma de l'extrema dreta. De moment, el panorama ofereix un moviment dividit i sense un líder clar per iniciar una nova etapa.