Muntatge amb un primer pla de Dolors Feliu cridant amb cara d'enfadada i un pla mitjà de Puigdemont mirant cap a Dolors Feliu amb cara d'incredulitat. De fons, diverses banderes estelades a la manifestació independentista
POLÍTICA

L'independentisme cívic inicia el compte enrere per acabar amb ERC i Junts

La llista cívica segueix sumant adeptes

"Molta comèdia saps fer tu, ja canses", "quan acabis de plorar ens expliques perquè has pactat amb l'Estat", "tu pactes amb ells perquè segueixin fotent Catalunya". Només són alguns dels comentaris a l'última publicació de Carles Puigdemont a Twitter. Un missatge en què carrega contra la “trama criminal” de l'Operació Catalunya.

Aquests comentaris mostren el nivell de rebuig que genera ara mateix una figura fins fa res intocable dins de l'independentisme. Una translació a gran escala de la crisi de confiança que travessen els partits processistes. El pitjor per a ERC i per a Junts és que l'independentisme cívic ha començat a organitzar alternatives.

L'Assemblea Nacional Catalana (ACN) segueix endavant amb els seus plans per presentar-se a les properes eleccions al Parlament amb una llista cívica. Pel camí per obtenir suports d'entitats i plataformes de l'independentisme cívic. El seu objectiu és culminar el mandat del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 proclamant la independència unilateral.

Més a prop de la llista cívica

L'ANC portarà a terme una consulta a la seva militància, de l'1 al 14 de març, per preguntar si volen concórrer a les properes eleccions amb una llista cívica. L'entitat que presideix Dolors Feliu continua endavant amb les seves intencions. La seva intenció és oferir una alternativa electoral “que s'allunyi del sistema de partits i sacsegi l'escenari autonomista actual”.

El que fins fa poc només semblava una amenaça, ara comença a prendre forma amb la posada en marxa per a la conformació de la llista. A més, l'ANC aconsegueix els suports d'altres entitats. Com a Acord per la Independència, que ha animat l'Assemblea a presentar la llista cívica.

"Creiem que, si els socis aproven la proposta, el pas següent de l'ANC hauria de ser generar les condicions necessàries per aglutinar tots els projectes semblants i confluir en una sola proposta", ha afirmat Accord per la Independència. Una empenta més cap al que sembla inevitable. Així es va definint el nou escenari de l'independentisme després de la ruptura definitiva.

Els tres espais de l'independentisme

Tot i l'existència de plataformes cíviques, fins ara l'independentisme s'articulava políticament al voltant dels partits tradicionals (ERC, Junts i CUP). La crisi del processisme ha portat a la ruptura precipitada de lespai. D'aquesta ruptura han sorgit tres espais on ara es mou l'independentisme.

El primer espai és el del processisme, representat pels partits tradicionals, que afronten un procés de crisi i de renovació. Com a ERC, on el sector crític desafia la direcció amb la voluntat de fer un gir a la via unilateral, oa la CUP, que ha posat en marxa un procés de refundació. També a Junts, que està en ple gir ideològic a la dreta per competir amb Aliança Catalana.

Muntatge amb la presidenta de l'ANC amb Carles Puigdemont i Silvia Orriols als costats i al parlament català de fons

Aliança Catalana representa el segon espai, el de l'independentisme identitari. Les seves grans cartes són la confrontació contra els partits processistes, que acusen d'haver traït el poble renunciant a la via unilateral. I la defensa desacomplexada de polítiques antiimmigració.

El tercer espai és el de l'independentisme cívic, al voltant del qual l'ANC està intentant articular una llista electoral. Hi tenen a favor el prestigi que va tenir la plataforma durant els anys àlgids del procés. Tot i això, la falta de líders i la desmobilització als carrers són els seus principals obstacles.