L'incomprensible error de càlcul d'ERC amb Carles Puigdemont

Fa uns dies afirmàvem que Pere Aragonès no podia fer res més que convocar eleccions. Intentàvem, a més, explicar que no era una decisió dolenta: ERC no estarà millor en un any i la intenció era agafar desprevinguts els seus adversaris. El que passa és que els republicans estaven convençuts que Carles Puigdemont quedava desactivat per al 12 de maig i sembla que passarà tot el contrari.

Queda força clar que Pere Aragonès no tenia cap intenció de competir a les urnes contra Puigdemont. A la seu d'Esquerra es creia que el de Waterloo seria cap de cartell de Junts per a les europees i que renunciaria a unes eleccions catalanes. Aquesta era l'esperança de Junqueras i companyia i, una vegada més, han menyspreat l'efecte Puigdemont. Diran alguns que ja va passar el mateix el 2021 i el d'Amer va quedar tercer, però les circumstàncies són tan diferents que això d'ara té tota la pinta de girar-se en contra d'ERC.

Esquerra plantejava les eleccions del 12 de maig com una “oportunitat” per demostrar “la seva maduresa”. Amb la llei d'amnistia lligada, Aragonès buscava una campanya allunyada dels sentiments i les emocions i centrada en ideologia, en política. No entrarem a valorar si l'estratègia era encertada, perquè, sembla que serà igual: la irrupció de Puigdemont ho canvia tot. No n'hi ha cap dubte: el de Waterloo polaritza i serà l'estrella dels debats, fins i tot sense poder ser present als platós.

Esquerra torna a caure al parany de Carles Puigdemont

Semblava clar que l'expresident se centraria a les europees mentre buscava un candidat per a la Generalitat. La convocatòria precipitada ha enfadat Junts, que ha decidit anar amb tot per deixar Esquerra sense el poder autonòmic. Les enquestes d'aquest dilluns ja situen Puigdemont davant d'Aragonès i aquest és l'objectiu real dels juntaires: quedar segon, el premi de consolació. En part, perquè no descarten que puguin governar, sense oblidar que una derrota del teu enemic íntim és una victòria a mitges.

De moment, Pere Aragonès i els dirigents d'ERC eviten parlar de Carles Puigdemont i mostren confiança. Creuen que el de Waterloo s'haurà de mullar en qüestions ideològiques, com el Hard Rock, successions o la llei trans. Assumeixen, a més, que això el desgastarà. No podien estar més equivocats.

Puigdemont fa anys que no fa política. Viu del seu lideratge, d'aquelles proclames processistes sense gaire significat i prometent allò que sap que no pot complir. "Si vols que torni el president, vota el president", deien el 2017. I li va funcionar. Ara tornen a buscar el mateix, sabedors que ja marquen el relat d'una precampanya que a Esquerra se li ha descontrolat des del minut u.

És evident que la figura de Carles Puigdemont no representa el mateix que fa set anys. Tot i això, aquest es confrontarà a Pere Aragonès, polític amb una baixa popularitat, sense perfil de lideratge i amb massa fronts oberts. Encara més: una batalla fratricida entre ERC i Junts només pot tenir derivades negatives.

Quan els processistes competeixen entre ells, eleven el to i tornen a l'estat de l'u d'octubre. Toca pujar apostes, prometre un altre referèndum i la lluna. El que passa és que la seva borsa de votants és limitada i queda evident que entre tots dos es juguen els mateixos electors. És a dir, només es poden fer mal entre ells. Tot i això, si el Procés monopolitza el debat, hi ha un votant constitucionalista que només es mobilitza en unes eleccions catalanes per votar contràriament a la independència.

Un exemple clar: el 2017, van anar a votar gairebé el 80% dels catalans amb dret a vot. Quatre anys més tard, el 2021, només el 53%. El processisme, que sap que no pot mobilitzar més gent, ho hauria de tenir en compte. Probablement, és una cosa que no importi a Puigdemont, decidit a ser el centre de tots debats. Tot i això, perjudicaria molt ERC, que només pot mantenir la Generalitat si queda per davant de Junts i molt a prop del PSC.

Definitivament, el context polític a Catalunya no és el que Pere Aragonès preveia fa cinc dies. La precampanya no la marca el president, sinó la figura de Carles Puigdemont, a qui tothom vol confrontar. Quin error de càlcul dels republicans. Un cop més.