Illa no tindrà pressupostos, però el focus és en un altre lloc: el finançament singular

Catalunya no tindrà pressupostos. Així ho va confirmar ahir el president Illa davant els micròfons de Catalunya Ràdio: “no hi arribarem”, va dir. De la mateixa manera, va assegurar "respectar molt" els processos interns d'ERC i els Comuns. "M'importa més tenir un bon pressupost que tenir-lo l'1 de gener", va dir Illa.

És a dir, que el PSC i el Govern no tenen pressa. I per la seva banda, ERC no compleix les condicions ni per tenir ni per deixar de tenir pressa. En tot cas, els republicans van estar afanyats quan el comptador de la repetició electoral es va posar en marxa. Però una vegada superat aquest obstacle, a ERC només li queda acabar la seva catarsi col·lectiva el proper 30 de novembre.

El PSC vol quedar-se a Palau i ERC no té marge de maniobra

Quan ERC tingui una nova directiva, la política catalana entrarà en una fase de temptejos i fanals mutus entre ERC i el PSC, que ara mateix són el nucli de l'estabilitat política catalana. A més, tots dos partits s'han lligat de mans i peus entre si, cosa que cadascú manifesta amb la seva particular retòrica. Des d'ERC, per exemple, cap candidatura no deixa passar l'ocasió per dir que no tindran por a “tombar” el Govern.

Ho va dir Xavier Godàs, el candidat de Rovira, i també ho ha dit Junqueras. De fet, Junqueras ja ha dit en dues entrevistes que Illa no continuarà si no compleix els acords. Així mateix, també ha remarcat “la poca confiança que tenim amb el PSC”, va dir per al Diari de Tarragona.

Però tret que guanyi una candidatura unilateralista, tot això són paraules. Perquè si un partit no es pot permetre anar a les urnes, aquest és ERC. Paral·lel a això, el PSC només es pot mantenir a Palau si és amb els suports d'ERC. La suma dels dos factors és la garantia que, més lenta o més ràpida, la legislatura avançarà (pressupostos, activitat legislativa en general, acords, etc.).

És a dir, que serà una legislatura molt marcada pel temps, sobretot per part d'ERC, que ara té al davant un llarg procés de reconnexió amb l'electorat. Això explica que el comodí en aquesta partida de cartes tingui nom propi: finançament singular.

Qui es porta el mèrit del finançament singular?

El finançament singular és el gran calaix de sastre que li permetrà guanyar temps als uns i als altres. Això ho vam veure al principi del debat, quan no hi havia ni consens (tampoc n'hi ha ara) sobre el nom del nou sistema. De fet, a la mateixa entrevista a Catalunya Ràdio, Salvador Illa va dir que no volia entrar en un “debat nominalista”.

Què sabem aleshores sobre l'estat del finançament singular? D'entrada, només en sabem dues coses.

La primera és que el PSC assegura que respectaran l'acord i els tempos amb ERC. La segona és que la Generalitat ja està en converses amb el Gobierno central i que fins i tot han organitzat un “grup d'experts” per pilotar-lo, com va dir la consellera Alícia Romero en una entrevista per a La Vanguardia de diumenge passat.

De fet, la consellera Romero va donar dates: durant la primera meitat del 2025 tindran “definit” el model de finançament, i el 2026, Catalunya ja recaptarà l'IRPF. I per a la resta de detalls (incorporació de treballadors, càlcul de la quota de solidaritat, etc.), Romero ho remet tot al grup d'experts.

Finalment, quan ho tinguin tot acabat, el resultat es negociarà amb ERC i, després, amb el Gobierno central. És a dir, que el nou sistema de finançament per a Catalunya és un assumpte que haurà de passar sí o sí pel tamís del PSOE. Amb aquest plantejament tan diàfan, fins i tot calendaritzat, la pregunta és quina funció té ERC.

Tal com es presenta la situació, sembla que ERC s'ha limitat a signar un acord que després capitalitzarà el PSC. Perquè hi ha la possibilitat que, efectivament, el PSC compleixi l'acord de Govern amb ERC. Davant d'això, el dubte és que tipus d'alternativa representarà ERC si els socialistes capitalitzen un acord que els mateixos republicans van vendre com a bo.