La hipocresia de Sánchez: utilitza ara el Constitucional contra la independència

L'aprovació de la Llei d'Amnistia acordada entre el PSOE i els partits processistes només és el punt de partida de les diferents estratègies. Mentre que ERC i Junts presenten l'amnistia com la porta al referèndum d'autodeterminació, Pedro Sánchez intenta marcar distàncies amb els independentistes. A això obeeix l'ordre que ha donat avui el president del Govern, sobre la iniciativa legislativa popular impulsada al Parlament.

Pedro Sánchez ha ordenat recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC) la ILP sobre la independència, admesa a tràmit al Parlament. És una iniciativa presentada per una entitat sobiranista, per forçar la declaració unilateral d'independència al Parlament de Catalunya. Amb el seu recurs davant els tribunals, Sánchez vol deixar clar que el Govern no permetrà que es creuin les línies vermelles de la Constitució.

La decisió arriba a més en un moment d'angoixa entre el Govern de coalició i els seus socis independentistes. La caiguda del Govern a Catalunya i la carrera electoral del 12-M ha obert una crisi entre els socialistes, d'una banda, i ERC i Junts, de l'altra. A Ferraz creuen que ha arribat el moment de marcar un perfil més dur amb els d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.

Recurs davant del Tribunal Constitucional

Pedro Sánchez ha ordenat recórrer la ILP sobre la independència sobre la base de l'article 161.2 de la Constitució. El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts la decisió, tenint en compte l'informe previ del Consell d'Estat. Segons la normativa, “la impugnació produirà la suspensió de la disposició, però el Tribunal l'haurà de ratificar o aixecar en un termini no superior a cinc mesos”. La decisió, crucial per a les relacions entre el Govern i els partits independentistes, sorgeix del mateix Pedro Sánchez.

El president del Govern vol imposar la seva autoritat davant dels que l'acusen d'estar sotmès a l'independentisme. La decisió s'ha precipitat després que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, anunciés que ja estan negociant el referèndum d'autodeterminació amb el PSOE. Els socialistes ho han negat, i ara presenten aquest recurs com la prova del cotó del seu compromís amb la Constitució.

El PSOE segueix la línia marcada pel PSC, que dijous passat va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la tramitació de la ILP al Parlament. Però en aquest cas, el recurs del Govern paralitza immediatament el recorregut de la iniciativa, que ara s'haurà d'esperar a la resolució dels tribunals. Això suposa un repte sobretot cap a Junts, després de l'aprovació de la Llei d'Amnistia.

Desafiament de Pedro Sánchez a Junts

Cal recordar que Junts va votar a favor d'aquesta iniciativa legislativa, mentre ERC va optar per l'abstenció. La tramitació dóna un termini perquè l'entitat impulsora reculli firmes, per obligar els partits del Parlament a posicionar-se sobre la independència. Això incomoda enormement ERC, que fa temps que defensa l'estratègia de la negociació davant la unilateralitat.

En canvi, Junts va votar a favor com una demostració que no ha abandonat del tot la via unilateral com diuen alguns. L'informe dels lletrats alertava de la inconstitucionalitat del text, que "no se cenyeix a l'àmbit estricte de les competències de la Generalitat". A més, recordava que "qualsevol regulació que alteri o contradigui el disseny constitucional requereix una reforma prèvia de la Constitució".

El PSOE va entendre el vot afirmatiu de Junts com una nova provocació de Junts, que tard o d'hora hauria de tenir resposta. Aquesta arriba ara amb una decisió personal de Pedro Sánchez, que vol deixar clara la relació jeràrquica entre el partit del Govern i els socis de coalició. Hi ha també un intent de fer un cable a Salvador Illa per marcar distàncies d'ERC i Junts a la campanya electoral catalana.