ACN La guerra que s'acosta a Esquerra
La segona fase congressual al març abonarà el terreny per a una nova confrontació
Oriol Junqueras ha culminat amb dificultats però amb èxit la fase de la conquesta del poder a ERC. Ara queda la segona fase, la de la consolidació. Això obrirà una nova guerra interna, que podria visibilitzar-se en les ponències del congrés dins de tres mesos.
La primera fase congressual s'ha centrat només en la votació de la militància per elegir la nova direcció. El següent pas seran les ponències de la nova direcció sobre l'organització interna, l'estratègia i l'orientació política. Ponències que es posaran a debat probablement al mes de març, i que oferiran un nou espai de confrontació per als sectors derrotats.
Oriol Junqueras encara no ha fet el més difícil | Europa Press
Això explica en part la prudència d'Oriol Junqueras a l'hora d'executar la transició en el partit. La seva victòria per un marge molt ajustat evidencia el risc de fractura. Els antijunqueristes podrien presentar esmenes a les ponències per contestar el poder de la nova direcció.
La guerra no ha acabat
Junqueras ha reunit l'executiva el proper dilluns 23 de desembre per accelerar dos temes prioritaris. Un, la comissió de la veritat per esclarir les responsabilitats de l'estructura B i les campanyes de falsa bandera. Dos, la negociació dels pressupostos amb el PSC.
Però hi ha temes més de fons que seran ajornats fins al debat congressual del mes de març, i que marcaran la consolidació del nou poder. Serà llavors quan Nova Esquerra Nacional i Foc Nou intentaran introduir les seves esmenes per condicionar el rumb de l'organització. Junqueras haurà de calcular molt bé els temps i les decisions per evitar contratemps.
La ponència estatutària podria ser el primer camp de batalla entre el nou poder i els sectors derrotats. Roviristes i octubristes coincideixen en la necessitat de diferenciar en els estatuts el president del partit del candidat a la presidència de la Generalitat. Una cosa que podrien forçar amb una esmena per limitar el lideratge d'Oriol Junqueras.
Les ponències estratègica i política podrien també servir per plantejar un pols a Junqueras. En aquest cas hi ha més afinitat entre roviristes i junqueristes, i seria Foc Nou qui podria pressionar cap a plantejaments més rupturistes.
La decisió més important
Això impedeix a Oriol Junqueras dur a terme una gran purga en el partit i imposar de bones a primeres la seva línia. La unitat no pot ser un mer recurs retòric. Necessita sumar els diferents sectors dins del seu projecte per tornar a convertir ERC en un partit de masses i consolidar la seva estratègia política.
A curt termini, la integració dels díscols és necessària per imposar la nova estratègia i la nova orientació política sense sobresalts. A llarg termini, la unitat al voltant del seu projecte és fonamental per no perdre militants i revertir la tendència negativa a nivell electoral.
La nova direcció té diverses fórmules per aconseguir-ho. Podria incorporar directament dirigents dels altres sectors a les estructures de poder orgànic i institucional. O transigir en alguns punts de les ponències, que ja compten amb la participació de les diferents corrents.
Una mostra de la prudència de Junqueras ha estat la seva negativa a descapçalar el grup parlamentari, amb majoria de roviristes. Necessita un clima de relativa harmonia per guanyar la segona fase congressual, que és on es mesurarà veritablement la seva força. És aquí on es decidirà si ERC continua sent un partit exclusivament independentista, com volen els crítics, o si avança cap a un nou paradigma, com somien Junqueras i els seus.
Més notícies: