Guerra oberta entre ERC i l'ANC a les portes de la Diada de l'11-S

Falten menys de tres setmanes per a la Diada de l'11 de setembre, una de les grans dates (si no la que més) de l'independentisme català. I, si una cosa és clara a les portes d'aquesta jornada reivindicativa, és que el processisme l'afronta més dividit que mai.

L'eterna guerra entre Junts i ERC s'ha traslladat al conjunt del moviment processista. El motiu és que, bàsicament, gran part de les anomenades organitzacions civils del processisme s'ha posicionat del costat de Carles Puigdemont en la batalla entre els dos partits que van liderar el 'procés'. I el cas que més evidencia aquesta situació és la de l'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana.

Tot i que ja ve d'abans, des que Lluís Llach va ser proclamat president de l'ANC, aquesta entitat ha esdevingut una extensió dels postulats de Puigdemont. De fet, l'excantant fa setmanes que carrega durament contra ERC i la seva decisió d'investir Salvador Illa. Fins i tot va organitzar una manifestació a Barcelona per protestar contra el pacte (encara que va ser un fracàs absolut amb l'assistència de poc més de 2.000 persones). Però el posicionament de Llach d'alinear-se amb les tesis de Junts i criticar els republicans va més enllà.

El president de l'ANC, per exemple, també es va fer seva la proposta juntaire que Junts i ERC es presentessin junts a una repetició electoral que hauria provocat una no-investidura de Salvador Illa. Fa setmanes que, quan parla Lluís Llach, costa distingir si ho fa el president de l'ANC o un portaveu del partit de Puigdemont.

“Independentista no és qui se'n defineix, sinó qui ho practica. ERC es defineix com a independentista, però no ho practica”, deia Lluís Llach fa uns dies en una entrevista a Vilaweb. En un comunicat, l'ANC també afirmava que els republicans eren els culpables d'haver trencat la unitat independentista. Una afirmació curiosa, ja que sembla que aquesta suposada unitat s'hauria trencat ara, quan ERC i Junts fa anys que es llencen els plats pel cap.

El que és clar és que a l'altra banda del ring no s'han quedat callats. Tot i que gran part de la cúpula ha optat per no obrir una guerra pública amb Lluís Llach, hi ha alguns dirigents que no s'han volgut quedar callats. "Sort d'aquests cabdills que tenen acreditat saber qui és fidel i qui no", responia Joan Queralt, diputat d'ERC al Congrés.

També altres figures republicanes com el president d'ERC a Pineda, Hugo Ernesto Guffanti, han alçat la veu: “Llach dimissió per botifler”, deia fa uns dies. També demanava la seva dimissió Pep Marata, fins fa uns mesos president d'ERC a la Garriga: "Lluís Llach dimissió per incompetent i sectari".

També molts militants de base han protestat per la deriva pro-Junts de l'ANC des que Lluís Llach ha aconseguit la presidència de l'entitat. Ja al seu dia, el seu nomenament va ser vist com l'últim intent juntaire de controlar aquesta plataforma. I el temps ha donat la raó a qui ho sospitava. I és que, en els últims temps, l'ANC (amb Lluís Llach al capdavant) no ha fet més que posar-se del costat del partit de Puigdemont per atacar el seu rival processista.

De fet, ja fa anys que el mateix Llach s'ha posicionat clarament a favor del discurs puigdemontista, sent fins i tot un dels membres destacats del Consell de la República, un altre xiringuito que exerceix de lobby juntaire dins del món del processisme.

A menys de tres setmanes per a la Diada, veurem com es concreta la divisió processista als actes organitzats per l'ANC. Però és evident que el processisme afronta aquesta data clau en una situació delicada: havent perdut el poder, completament dividit i amb acusacions creuades per veure qui és el més indepe.