La guerra interna que s'acosta a Junts

Els dies 25, 26 i 27 d'octubre, Junts per Catalunya celebrarà un congrés per redefinir els lideratges i les estratègies del partit. Sobre el paper, tot sembla indicar que la formació processista es reestructurarà amb Carles Puigdemont com a líder indiscutible. Tot i això, alguns sectors interns ja estan esmolant els ganivets.

Previsiblement, Puigdemont serà proclamat, de nou, president de Junts (ja ho va ser fins a l'any 2022). La idea, admesa en públic pel secretari general del partit, Jordi Turull, és que Junts es converteixi a la punta de llança del processisme.

“Liderar l'independentisme”, diuen ells, i aglutinar totes aquelles “persones que no volen abaixar els braços” després de la investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. En altres paraules, volen convertir el partit en un moviment que sigui capaç de fer una opa a ERC. I liderar així el processisme, aprofitant que els republicans continuen en caiguda lliure.

Per això, Junts té previst obrir el congrés a “persones independents” i que tinguin “rellevància”. També socis de moviments, plataformes i partits amb què els juntaires han fet coalició en les últimes cites electorals. Volen ser “el pal de paller de l'independentisme”, asseguren. És a dir, ficar-hi dins perfils liberals, conservadors i socialdemòcrates que tinguin com a objectiu prioritari la independència de Catalunya.

Tampoc no és que sigui precisament una idea nova. De fet, actualment Junts ja és una cosa així. Perfils pragmàtics com Jaume Giró estan convivint amb activistes que bé podrien militar a la CUP com Aurora Madaula. Tot i això, ara volen fer una altra volta de rosca a aquesta idea. Sempre, això sí, amb la condició innegociable que tot giri al voltant de Carles Puigdemont.

Laura Borràs, a la corda fluixa

Perquè una cosa és l'estratègia de la formació –fer encara més transversal el partit– i l'altra és redefinir els lideratges. El cas que millor ho exemplifica és el de Laura Borràs, actual presidenta de Junts. L'expresidenta del Parlament, condemnada i inhabilitada per corrupció, forma part d'aquest sector que podríem anomenar activista. Encara es recorda el seu acte per reivindicar el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) com si fos un dirigent de la CUP o els Comuns.

Però Laura Borràs té els dies comptats al capdavant de la formació. Ja fa temps que va perdre la batalla interna amb el sector Turull-Puigdemont. Fa mesos que va perdent pes dins de la formació i, tot i ser la presidenta, la seva figura ha quedat relegada a participar en alguns actes i poca cosa més. Des de les eleccions generals de l'any passat, qui exerceix de president de facto és Puigdemont –al costat de Turull–. Però no només ella és a la corda fluixa.

Previsiblement, Laura Borràs serà recol·locada a altres òrgans dirigents de Junts. I el més segur és que altres afins també caiguin de la nova direcció. Tot apunta que l'actual secretari d'organització, David Torrents, i la vicepresidenta Aurora Madaula també deixaran els seus respectius càrrecs. Serà l'estocada definitiva al borrasisme.

Aquest moviment, però, pot tenir les seves conseqüències internes. De moment ningú no s'atreveix a desafiar públicament l'oficialisme encarnat en Turull i Puigdemont. Però al sector afí a Laura Borràs no li fa gens de gràcia aquesta estratègia d'apartar el borrasisme de la direcció de Junts. Consideren un error prescindir de la figura de l'expresidenta del Parlament, que poc o molt, encara té suports entre una part de les bases malgrat la seva condemna per corrupció. Les conseqüències de tot plegat són imprevisibles.

El tercer sector en discòrdia

La batalla interna no només es lliura entre el sector Turull-Puigdemont i el sector Borràs. També cal tenir en compte el sector pragmàtic que hi ha dins de Junts. Aquells que creuen que és el moment de deixar enrere idees fantasioses com la DUI o introduir al partit sectors activistes socialdemòcrates i apostar per recuperar les essències convergents. És a dir, tornar al pragmatisme i consolidar-se com un partit nacionalista/independentista de centredreta. En altres paraules, deixar-se de mantres transversals i defensar desacomplexadament un cert espectre ideològic.

Aquest sector, per ara, no està excessivament estructurat (tot i estar en procés de ser-ho). I és un sector que, ara com ara, calla públicament i no qüestiona l'estratègia messiànica de Turull i Puigdemont. Més que res perquè ara mateix té les de perdre. Però aquest sector existeix i té ganes de reivindicar la seva idea de partit i intentar forçar que, almenys, Junts sigui valent en qüestions com la seguretat o la immigració. Però mentre Puigdemont i el seu ego segueixin entestats a continuar liderant la formació 7 anys després del procés, es fa difícil pensar en un gir radical al respecte, ja que se seguirá primant l'"octubrisme", el transversalisme i evitar tot allò que siguin temes considerats espinosos.

Tot i això, l'expresident tard o d'hora se n'anirà a casa seva. De fet, ja va prometre que deixaria la política activa si no era investit, però ja no ve d'una mentida més als seus votants, és clar. Serà llavors quan, segurament, l'estratègia seguida per Junts els darrers anys serà més qüestionada que mai.

En definitiva, a finals d'octubre el partit farà pinya al voltant de Puigdemont. Almenys de portes enfora. Però amb un caldo de cultiu perillós. Tard o d'hora -i ja veurem si serà a l'octubre-, diversos sectors descontents poden fer esclatar la pau forçada i imposada pel fugat de Waterloo. De la mateixa manera que ERC semblava un oasi i la guerra interna va acabar desencadenant-se gairebé d'un dia per l'altre, a Junts acabarà passant el mateix.