La guerra interna a ERC torna a pujar de to després d'investir Salvador Illa

En els darrers dies, tots els focus a la política catalana han estat per a Carles Puigdemont i Salvador Illa. Cosa que, en certa manera, ha beneficiat ERC, que ha vist com la seva guerra interna ha pujat de to els últims dies, però que la fugida de Puigdemont i la investidura d'Illa han eclipsat.

La crisi al partit de Marta Rovira no només no va camí a solucionar-se, sinó que a sobre està empitjorant. Que Salvador Illa, investit gràcies als vots dels republicans, hagi posat de conseller personalitats com l'ex de Junts Miquel Sàmper o l'ex d'Unió Ramon Espadaler no ha fet més que carregar arguments als crítics amb el pacte amb el PSC per disparar contra els partidaris del 'sí' a Illa. Però n'hi ha més.

Amb la investidura de Salvador Illa resolta (encara que la divisió provocada per la decisió continua), ERC afronta ara una altra patata calenta que tenia (i en té) a sobre de la taula. I no és cap altre que el congrés extraordinari que celebrarà el partit al novembre per renovar la cúpula de la formació. Un congrés que, a tres mesos de celebrar-se, està trencant encara més el partit.

En aquest congrés, els republicans decidiran si tornen a coronar Oriol Junqueras com a nou president o si aposten pel candidat que el sector liderat per Marta Rovira vol proposar. El rovirisme encara no compta amb cap nom, però les últimes setmanes han transcendit els de Roger Torrent, expresident del Parlament i exconseller d'Empresa, i el de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament condemnada a presó per la seva implicació en el procés.

Junqueras i Rovira, qüestionats: acusacions de saltar-se els estatuts

A les crítiques que han sorgit els últims dies no s'escapa cap dels dos sectors que vol liderar el partit. D'una banda, són molts els que retreuen a Oriol Junqueras que, segons els estatuts del partit, no es pot presentar a la reelecció. Els documents pels quals es regeix ERC expliquen clarament que el president només pot ser reelegit fins a un màxim de 12 anys. I Junqueras -ara sense càrrec després de dimitir- va ser nomenat president el 2011. És a dir, fa 13 anys. Si fos reelegit, arribaria fins als 17 anys al capdavant de la formació.

Aquests crítics assenyalen que no pot servir l'excusa que s'han de restar els anys que va estar empresonat, ja que en aquest període va continuar exercint el càrrec i no va nomenar cap substitut.

Tampoc se salva de les crítiques el sector de Marta Rovira, que segueix governant el partit en espera del congrés del novembre. Cada cop són més els que exigeixen que el congrés en qüestió s'hauria d'avançar i no esperar fins d'aquí a tres mesos. "Els estatuts diuen que, en cas de dimissió del president del partit, el Congrés s'ha de convocar com a màxim dos mesos després i no cinc com s'ha fet", reclamen.

A aquesta reclamació s'hi ha sumat l'alcalde republicà de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió. “Això no es pot aguantar més, congrés nacional ja!”, exigia. “No esperem el novembre, congrés nacional com més aviat millor”, apunta un altre militant.

La situació interna a ERC, doncs, és lluny de calmar-se. A la investidura d'Illa i a la polèmica per les campanyes difamatòries contra els germans Maragall (i l'estructura paral·lela que es dedicava a promoure aquestes campanyes), se li suma ara les maniobres del sector Junqueras i el sector Rovira de saltar-se els seus estatuts per al seu benefici particular.