La gran purga: com s'ha forjat el cop de la vella guàrdia dins de Junts

Davant del procés de descomposició de l'independentisme derivat del fracàs del Procés, la vella guàrdia convergent ha decidit fer un canvi de rumb a Junts. El projecte va néixer per ser un espai transversal, però aquest espai ja no existeix. La partida es juga ara en una creixent polarització que aviva la tensió entre els corrents interns.

Fa temps que el partit està embrancat en una lluita intestina entre el sector oficialista, liderat pel secretari general, Jordi Turull, i l'entorn de la presidenta Laura Borràs. Però les denúncies de dues diputades per masclisme han deixat al descobert una operació que va molt més enllà. Es tracta d'un cop de la cúpula contra els dos corrents que desafiaven la supervivència en plena crisi del processisme.

De CiU a Junts

Per entendre el cop cal retrocedir fins al 2012, quan Artur Mas va posar en marxa el Procés. El Govern de Convergència i Unió estava contra les cordes, assetjat per la crisi econòmica i la conflictivitat social. Recorden aquella imatge del president aterrant en helicòpter en un Parlament envoltat de manifestants?

El procés independentista era en realitat un procés de regeneració del nacionalisme conservador i de CiU en particular. El 2015 Convergència (CDC) va trencar amb Unió (UDC), i va formar coalició amb ERC a les eleccions amb Junts pel Sí. Aquell procés va portar a la fundació del Partit Europeu de Catalunya (PDeCAT), que juntament amb CDC van integrar el 2017 la plataforma electoral Junts per Catalunya.

El 2018 els convergents van registrar oficialment el partit polític Junts per Catalunya. El PDeCAT, amb Artur Mas al capdavant, va quedar com el reducte del sector més liberal de la vella convergència. Junts, liderat per Puigdemont, es va convertir en una plataforma transversal que incloïa des dels convergents més radicalitzats fins als acabats d'aterrar a la política, com la mateixa Laura Borràs.

Els tres corrents de Junts

Després del fracàs del Procés i el pas dels seus dirigents per la presó, Junts va celebrar l'octubre del 2021 un congrés transcendental. En aquella reunió es va acordar la unitat de l'esperit de l'1-O, segons el principi de transversalitat. En base a aquest principi es van establir tres corrents interns dins del partit.

Al costat del corrent liberal que va encapçalar Ramon Tremosa i que aglutinava la vella guàrdia convergent, van sorgir el corrent socialdemòcrata i el corrent d'esquerres. Cristina Casol va ser escollida per liderar els socialdemòcrates, mentre que Aurora Madaula es va posar al capdavant de les esquerres.

Contra tot pronòstic, els socialdemòcrates es van imposar als liberals com a corrent majoritari entre la militància. Això va obrir una lluita pel poder, no només per les diferències ideològiques sinó també per la manera de fer política. Es tractava de l'enfrontament de la nova política, representada pels adveniments, davant de la vella política, amb perfils polítics i antigues formes de procedir.

La venjança de la vella guàrdia

Perfils com el de Laura Borràs van funcionar en un context de radicalitat que no exigia més joc polític que les grans declaracions i el postureig. Quan s'ha hagut de baixar al fang de la negociació, aquests personatges han començat a molestar. Això ha coincidit amb la necessitat d'un viratge ideològic.

És així com el sector liberal, recolzat per importants poders econòmics, ha aconseguit reprendre el control del partit. Els antics dirigents convergents, encapçalats per Jordi Turull i Josep Rull, van aconseguir la benedicció de Waterloo. Amb Carles Puigdemont, han posat en marxa una operació per apartar Laura Borràs de la presa de decisions.

L'expulsió de Cristina Casol del grup parlamentari ha estat el primer pas per acabar amb el corrent intern majoritari. El pas següent és liquidar els esquerrans d'Aurora Madaula, per acabar amb la purga de la dissidència. Ja sense obstacles, els liberals podran deixar anar la temptació reaccionària que en un context de polarització de l'independentisme aposta per acostar-se a l'extrema dreta.