Del 155 a l'amnistia: el gir de 180 graus de Pedro Sánchez

La paraula 'amnistia' és, sense cap mena de dubte, la més utilitzada als mitjans de comunicació espanyols en els últims dies. I més que això: ja és una de les paraules de l'any; un dels mots que passarà a formar part de la història política d'Espanya. Amb defensors acèrrims i ferotges detractors, l'amnistia constitueix un punt d'inflexió de la política nacional: res no serà igual des de la seva aprovació.

L'amnistia, la gran pirueta de Pedro Sánchez

Amb la seva cessió, el PSOE s'allunya més que mai de l'altre gran partit nacional, el PP. Per primera vegada, els socialistes fan una concessió d'altíssima envergadura a l'independentisme, un acord que per a alguns suposa un desafiament, fins i tot una ruptura, de l'ordre constitucional espanyol. Són diferents els mitjans i opinadors que tracten Sánchez de “traïdor” a Espanya; així com altres destaquen la seva “valentia” en promoure aquesta mesura.

Espanya es divideix en dues faccions nítidament oposades i obre una etapa —i una legislatura— que, sens dubte, estarà marcada per la tensió i l'enfrontament. Del que ningú no dubta, fins i tot els seus protectors més entusiastes, és del rotund gir en el discurs de Pedro Sánchez respecte a l'amnistia.

Al nivell dels més agosarats trapezistes i equilibristes, Sánchez ha passat d'oposar-se de manera radical a l'amnistia a concedir-la en qüestió de mesos. Val la pena mirar enrere i observar detingudament una pirueta que ja forma part dels Annals de la política espanyola.

Pedro Sánchez, el líder del PSOE del 155

El punt de partida el trobem fa exactament sis anys. El govern de Carles Puigdemont organitza el referèndum de l'1 d'octubre i, setmanes després, el Parlament declara la independència. Només unes quantes hores més tard, el Govern suspèn l'autonomia de Catalunya amb l'aprovació, per part del Senat, del mecanisme previst a l'article 155 de la Constitució.

En la votació d'aquesta mesura, el PSOE liderat per Pedro Sánchez, aleshores a l'oposició, dona suport al Govern de Mariano Rajoy. Els socialistes voten a favor —juntament amb el PP, Cs, Foro Astúries, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès— de l'aplicació de l'article 155. D'aquesta manera, expliciten la seva posició d'alineament amb el PP en un dels pilars que, almenys fins avui, havia aparellat les dues formacions: la defensa de la unitat d'Espanya.

Sánchez es converteix en president només vuit mesos després, i a finals del 2019 revalida el càrrec amb el Govern de coalició amb Unides Podem. Ho fa amb el suport clau d'ERC, que llavors comptava amb diversos dels seus capitostos a la presó, començant pel seu president, Oriol Junqueras. L'acord, setmanes després de la sentència del 'procés', que va comportar incidents a Catalunya, ja va generar certa controvèrsia a les files socialistes.

Sánchez, que havia promès en campanya no pactar amb els independentistes, arribava a un acord amb ERC només uns mesos més tard. Així ho explicitava el mateix líder socialista en un missatge a la xarxa social X que els últims dies ha recobrat certa viralitat:

La legislatura es va esgotar el mes de juliol passat. Ho va fer amb acords freqüents amb ERC, així com amb l'independentisme basc, representat per EH Bildu. Les dues formacions han estat els socis preferents del PSOE i Unides Podem durant el primer mandat del Govern de coalició.

Pedro Sánchez, explícit en campanya: “Ni hi va haver amnistia ni hi haurà referèndum a Catalunya”

L'arribada de la campanya electoral va obligar Pedro Sánchez a ser explícit en algunes qüestions que, fins aleshores, havia pogut defugir. Evidentment, el candidat socialista va ser interrogat pels seus pactes amb les formacions 'indepes' i sobre eventuals nous acords. Amb ERC i Junts reivindicant l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació, a Sánchez se li preguntava per possibles cessions en aquest àmbit.

Només tres dies abans dels comicis, Sánchez va ser clar en una entrevista a 'Al rojo vivo', a La Sexta. "Jo entenc que estem en campanya i que han de dir aquestes coses, però l'independentisme demanava l'amnistia, demana un referèndum d'autodeterminació, no han tingut l'amnistia i no hi ha hagut un referèndum d'autodeterminació ni n'hi haurà", afirmava Pedro Sánchez. El candidat socialista era, doncs, clar i català sobre la possibilitat d'amnistiar els condemnats pel 'procés'.

Mesos abans, en un debat al Senat amb la republicana Mirella Cortés, Sánchez ja s'havia oposat a aquesta mesura, reclamada per ERC. “Si volem avançar en la taula de diàleg, hem de començar a parlar de les coses que tenim més properes. Si només es pot parlar d'autodeterminació i amnistia, és un diàleg, és una negociació o és una imposició?”, preguntava Sánchez.

Miquel Iceta, Salvador Illa, Maria Jesús Montero o l'exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, són altres de les cares visibles socialistes que s'han pronunciat contra l'amnistia en els darrers anys. Tot i això, la conjuntura política deixa ara les seves paraules en paper mullat.

Un gir radical de Pedro Sánchez en qüestió de cent dies

Tot va canviar la nit electoral, que va situar Junts i Carles Puigdemont al centre de l'equació de la governabilitat a Espanya. Setmanes després, a començaments de setembre, Puigdemont va ser clar i rotund: l'amnistia és la 'conditio sine qua non' de la investidura. I amb aquestes paraules, Sánchez va començar a virar el timó.

A mitjan agost, en plenes negociacions per a la presidència del Congrés, Sánchez ja va deixar la porta entreoberta. "Qui decideix què és constitucional és el Tribunal Constitucional", va dir, preguntat per l'encaix d'una eventual amnistia a la Carta Magna. Des de llavors, les declaracions de Sánchez han estat referències constants en defensa de l'amnistia; això sí: de forma velada i sense referir-se directament a aquest concepte.

“Superar les crisis territorials”, “aprofundir en la reconciliació”, “avançar en el retrobament”... molts han estat els eufemismes utilitzats pel president en funcions les darreres setmanes. Subterfugis per evitar esmentar una “amnistia” que es negociava amb absolut hermetisme amb els independentistes. No va ser fins dissabte passat quan Sánchez va ser explícit: “Catalunya està a punt per al retrobament total, per això defenso avui l'amnistia”.

Sense cap mena d'embut, Pedro Sánchez defensava la seva posició davant de les seves pròpies files, entre les quals compta amb oberta oposició. Es consuma, doncs, un gir radical i inesperat si mirem només uns mesos enrere. L'amnistia, una mesura que semblava impossible fa unes setmanes, serà realitat els propers mesos.

Amb ella, s'obre sens dubte una nova etapa a la política espanyola; un temps nou, una resituació d'aliats i adversaris. Davant la incertesa del que passarà els propers mesos, s'albira una certesa: res no tornarà a ser com abans.