Un Govern sense partits processistes?

Compte enrere per a les eleccions catalanes. En menys d'un any -com a molt seran a principis de març del 2025- tocarà anar a votar per escollir el nou Parlament de Catalunya. D'allà en sortirà el nou president de la Generalitat, que per primera vegada podria arribar a Sant Jaume sense un pacte entre o amb algun dels partits processistes. Sembla molt complicat, és veritat, però no és impossible.

Fins fa poc s'entreveia impossible pensar en un Govern sense que Junts o ERC en formessin part. La llei electoral beneficia els partits independentistes, de manera que amb menys vots compten amb més escons. La deriva a l'esquerra a Catalunya hi afegeix dificultat a un pacte sense el processisme. Tot i això, algunes coses han canviat, alguna cosa s'ha mogut i fins i tot els opinadors més processistes assumeixen que hi ha una alternativa.

És molt difícil, certament. Junts i ERC sumaran uns 40/45 diputats mínim de 135, de manera que una de les dues formacions està cridada a formar govern amb el PSC. Aquesta seria la lògica política si tenim en compte els darrers 20 anys i el que ha passat des del primer tripartit. El que passa, és que ara mateix hi ha altres actors i es podria donar el cas d'un acord, encara que sigui d'investidura, que allunyés els de Junqueras i Puigdemont del poder.

Nous actors, pactes inèdits?

És política ficció i caldria que les regles del joc fossin diferents. Tanmateix, als mentiders de Barcelona és una opció que ningú descarta. Imagineu-vos per un moment que la legislatura espanyola col·lapsa, que el cas Koldo té més capítols i Pedro Sánchez es veu obligat a convocar eleccions. No és una cosa fàcil, però molts assumeixen ja, que només hi haurà uns pressupostos, de manera que la legislatura podria arribar al final en un any, just quan hi hagi eleccions a Catalunya.

Si això passa, les aliances del PSOE amb ERC i amb Junts desapareixen. No hi ha favors per tornar, no cal votar uns pressupostos que no són teus. Salvador Illa tindria, doncs, les mans lliures per escollir el camí en cas que guanyi les eleccions.

Si seguim amb aquesta política ficció, podria passar que sumés entre 40 i 50 diputats. Són molts, és cert i ara mateix Illa té 33 diputats, però no és cap bogeria. No hi ha percepció que Esquerra pugui remuntar a les enquestes i els Comuns segueixen sense trobar el seu lloc a Catalunya. Si a més acceptem que Ciutadans no té opcions reals d'entrar al Parlament, el PSC podria superar els 40 diputats.

En aquest exercici, li podem posar la xifra de 45 escons. Li falten, doncs, 23 per aconseguir la majoria absoluta. La lògica seria mirar cap a l'esquerra o cercar la complicitat de Junts. Tot i això, partim de la base que el context al Congrés és diferent i Salvador Illa rep, imaginin-se, una oferta irrefutable.

Moltes enquestes marquen que el PP d'Alejandro Fernández podria obtenir uns resultats excel·lents ara mateix. El seu discurs, flagell de l'esquerra i el processisme, cala en un electorat conservador i moderat, orfe ara mateix. Posem per cas que el PP suma 15 diputats –el CEO del Govern li donava entre 12 i 17–. Seria plausible que els populars oferissin els seus vots a Illa per evitar un acord amb el processisme.

Al PSC li faltarien, doncs, 8 escons. Vox, segons moltes enquestes, estaria al voltant dels 8 diputats, mentre que els Comuns se situarien entre 10 i 14. No seria difícil que Slavador Illa pogués sumar 68 vots favorables o fins i tot més sí que no pas negatius. És un escenari hipotètic, és cert, però per primera vegada, és una cosa plausible i podria passar en mesos. Potser així s'entenen tots els anuncis que ERC llança des del Govern des de fa setmanes: veuen perillar veritablement la seva posició actual.