La Generalitat va pagar el tractament a 179 menors oncològics estrangers el 2024, un 63% més que l'any anterior

El vídeo viral d'una dona peruana que demana ajuda després d'arribar a Espanya perquè el seu fill rebi un costós tractament oncològic ha obert el debat sobre el turisme sanitari. Explica que el seu fill ha estat admès “en un prestigiós hospital” de Barcelona, però que en estar estable l'han enviat a casa i no tenen on allotjar-se. Més enllà del cas particular, reobre la polèmica sobre l'augment de nens estrangers, sobretot peruans, que venen a tractar-se a Barcelona pagant la Generalitat.

Segons dades revelades per @MRSHL0, i confirmades per la consellera de Salut, Olga Pané, el 2024 la Generalitat va pagar el tractament de 179 menors estrangers oncològics. L'any anterior havien estat 110, així que suposa un augment del 63% en un any.

Segons dades de la mateixa conselleria, el cost d'aquests tractaments en el sistema sanitari català va ser de 5,5 milions d'euros. De tots aquests casos, 65 eren nens procedents del Perú, 14 del Marroc i 10 d'Ucraïna. Hi havia també casos d'altres països com Itàlia, Hondures, Romania, Pakistan, l'Argentina, Algèria, Bangladesh, Gàmbia, Ghana, el Paraguai, El Salvador i el Senegal.

El vídeo que ara s'ha viralitzat rescata un tema que va generar molta polèmica i que va saltar a la llum pública fa dos anys. Es va detectar un sospitós augment de famílies procedents sobretot del Perú que venien a Catalunya per rebre tractament oncològic gratuït. 

Un problema real sense aclarir

Fonts del consolat peruà van confirmar que es tractava d'una problemàtica real, i Salut va informar que representaven el 25% dels casos oncològics infantils a Catalunya. És a dir, un de cada quatre. El Departament de la Generalitat va obrir una investigació per aclarir l'augment de casos, però no se n'havia sentit a dir res més fins ara.

Aquestes famílies, procedents en la seva majoria del Perú, arriben directament a l'hospital des de l'aeroport i intenten accedir al sistema mèdic de manera irregular a través d'urgències. La segona via és aconseguir una targeta sanària empadronant-se des de la distància, o residint amb algun conegut. Això genera una tensió afegida a un sistema ja de per si mateix tensionat per l'augment demogràfic dels últims anys.

@MRSHL0 adverteix que el cost revelat per la Generalitat només inclou l'ambulatori, i que en realitat és molt més gran per les despeses d'hospitalització. Només en oncologia pediàtrica el cost podria ser de 90 milions d'euros, que podria haver-se allargat durant una dècada.

En ple col·lapse sanitari

L'increment de tractaments del sistema sanitari públic per a pacients estrangers reobre el debat sobre els límits dels serveis públics a Catalunya. D'una banda afecta la saturació sanària en un sistema tensionat a la vora del col·lapse. Però també planteja el dubte raonable de si aquests tractaments no són en detriment d'altres casos atès les retallades sanàries.

Els mitjans subvencionats han passat de puntetes sobre el cas, que ha generat un debat obert a les xarxes socials. Molts es pregunten on és el límit de la solidaritat i tornen a posar en qüestió la viabilitat del creixement demogràfic il·limitat.

Aquest cas posa damunt la taula, també, el problema de l'empadronament: recentment es van detectar a Catalunya desenes de casos d'empadronaments fraudulents per obtenir la targeta sanària. D'una banda hi ha el cost econòmic que això suposa, i de l'altra el problema de la saturació en l'atenció primària i hospitalària. A més s'afegeix el problema del possible efecte crida.