Imatge de Pere Aragonès i Artur Mas, tots dos junts, en un muntatge en una classe
POLÍTICA

La Generalitat ja assenyalava la immigració pels resultats escolars fa 10 anys

L'aleshores consellera d'Educació, Irene Rigau, ja va atribuir a la immigració els mals resultats de l'alumnat català a l'Informe PISA

Els desastrosos resultats obtinguts per Catalunya en l'Informe PISA segueixen en la palestra. Les notes situaven a l'alumnat català per sota de la mitjana espanyola i, en alguns àmbits, solament per davant d'Andalusia, Ceuta i Melilla. Els resultats, en primera instància, s'explicaven per la "sobrerepresentació" d'immigrants a les aules.

Va ser el secretari de Transformació Educativa del Govern, Ignasi García Plata, qui dimarts passat, 5 de desembre, va atribuir a la immigració els mals resultats en l'informe. La seva tesi no va durar ni 24 hores. Perquè consellera d'Educació, Anna Simó, va explicar hores després que no hi havia "excuses" i va assegurar que "ja tenim el problema identificat".

El problema, segons Simó, no es devia a la immigració, es devia a "la pobresa infantil i a la segregació escolar". I per a més inri, aquesta "sobrerepresentació" de la qual parlava García Plata no havia existit. La representació de l'alumnat migrant a PISA, després de rectificar, era la correcta.

Després de 10 anys, el problema continua sent el mateix

Rectificacions o divergències a banda, el cas és que la Generalitat ja sostenia la teoria de la immigració fa 10 anys. El 2013, l'aleshores consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja assenyalava l'alumnat immigrant com un dels causants dels mals resultats en l'Informe PISA.
 

Imatge de l?exconsellera d?Educació de la Generalitat, Irene Rigau, en una conferència a Madrid

Aleshores, amb uns resultats que ja situaven Catalunya per sota de la mitjana dels països de l'OCDE en matemàtiques i ciències, la consellera ho va tenir clar. Preguntada pel cas de Castella-Lleó —comunitat amb els millors ràtios en aquells dies—, Rigau va assegurar que aquesta comunitat tenia una població "més tradicional, clàssica i homogènia".

La situació de Catalunya, amb més immigrants "nouvinguts", feia que els seus resultats en l'Informe PISA ja mostressin un simptomàtic descens. Rigau, doncs, ja va emfatitzar llavors en el substancial impacte que representaven els estudiants immigrants en el sistema d'escolarització catalana.

La volatilitat de les dades

Abans de la rectificació per part de Simó, el Govern ho tenia clar. I Joan Cuevas, director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, va explicar les raons d'aquesta problemàtica. Perquè, segons va dir, dins d'aquest 24% d'alumnes immigrants que van ser examinats a les PISA, hi havia un 14,5% que eren immigrants de primera generació.

És a dir, nascuts en un altre país i, per tant, que van iniciar el seu ensenyament en un altre país. Justament el que en 2013 sostenia Rigau.

Així i tot, el que Rigau no contemplava fa 10 anys va ser la segona dada que s'extreu d'actual Informe PISA. I és que, també segons l'actual informe, un 9'5% dels immigrants examinats eren de segona generació. En altres paraules, nascuts a Catalunya. Pel que la seva escolarització ja s'ha fet íntegrament aquí.



El Govern i el seu 'sí, però no'

En primera instància va ser la immigració, però després es va matisar. El secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata, admetia dimarts passat que l'alumnat català havia "empitjorat clarament" en els tests de PISA. El motiu, segons deia, era clar.

Perquè un 24% dels alumnes examinats eren immigrants, mentre que en el conjunt del sistema educatiu català aquests representen un 15%. Dades que sostenien la "sobrerepresentació" de la qual parlava.

Però 24 hores després, García Plata canviava la seva versió. Feia marxa enrere i admetia que la representació de l'alumnat migrant a PISA era la correcta. "Ens hem posat en contacte amb els responsables de PISA i hem aclarit la qualitat de la mostra", assenyalava el Govern mitjançant una nota oficial.

"Les divergències en la interpretació de la representativitat de la mostra han quedat resoltes i s'han pogut descartar tots els dubtes", explicaven.

Catalunya cau en picat a l'Informe PISA

Les dades parlen per si mateixes. Els resultats de Catalunya a les proves PISA del 2022 cauen en picat als àmbits d'avaluació, comprensió lectora, matemàtiques i ciències. I no només això, ja que les notes situen l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i dels països de l'OCDE.

Molt representatius van ser els resultats en comprensió lectora. Catalunya, més enllà de registrar el pitjor resultat des del 2006, es va situar a l'antepenúltima posició a nivell espanyol. Només davant d'Andalusia, i Ceuta i Melilla. Les dades eren esgarrifoses: l'alumnat català va treure 462 punts, 22 menys que el 2018.

En competència matemàtica, Catalunya va obtenir 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018. Des del 2006 que Catalunya no aconseguia un resultat tan baix. Així mateix, en ciències, l'alumnat català treia 477 punts, 12 menys que el 2018. Ens hem de remuntar fins al 2003 per trobar uns resultats així.

Finalment, en competència científica, l'alumnat català ha obtingut la pitjor dada des del 2003 amb 477 punts, 12 menys que el 2018.