La Generalitat admet que sobredimensiona el que anomenen 'realitat trans'

“Posar a la targeta sanitària el nom sentit, un tràmit a l'alça entre persones trans”. El titular és de la televisió pública catalana, altaveu i corretja de transmissió dels deliris del govern català dʻERC. La realitat és que segons la pròpia informació, només mig miler de persones han recorregut a aquest tràmit que no té cap utilitat a efectes pràctics.

De fet, la mesura porta en marxa des del 2015 però és ara quan el Govern de Pere Aragonès treu pit pel lleuger augment de casos el 2023. Tot i el seu intent de promocionar la nova realitat trans, la veritat és molt diferent. L'any passat es van canviar el nom de 519 persones, un percentatge molt baix de la població.

En total, des del 2019 s'han canviat el nom de la targeta sanitària 2.300 persones en un total de 7,5 milions, és a dir, menys del 0,05% de la població. Aquesta és la realitat que pretenen sobredimensionar des del Govern i els seus mitjans afins. Una mostra més de la distància entre la ideologia i la realitat social.

En ple debat sobre la llei trans catalana

El Govern, mitjançant la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, està tramitant la llei integral d'identitat i expressió de gènere, també coneguda com a llei trans catalana. La seva intenció és ampliar el “canvi a nom sentit” a tots els tràmits de l'administració per a les persones trans. A més, s'hi inclourà una casella de gènere no binari per als que no s'identifiquen com a home o dona.

La llei trans catalana té la intenció d'anar més enllà que la llei trans estatal, cosa que ha causat una gran polèmica. No és, per tant, innocent que en ple debat sobre la llei el Govern aprofiti per sobredimensionar una realitat social residual. Cal recordar que gràcies a aquest tràmit, les persones poden posar a la targeta sanitària el seu “nom sentit” encara que aquest no coincideixi amb el de la documentació oficial.

Per adornar-ho més, Catalunya Nit de 3CAT entrevista una de les persones que han canviat el seu nom a la targeta sanitària. Adele Miravet assegura que aquest tràmit “l'ha ajudat molt a integrar-se millor a la societat. Em tracten en femení, em criden pel meu nom, i fins i tot en una presa d'orina em van dir si la volia fer dreta o asseguda”.

Oposició de sectors feministes

El Govern ha estat molt criticat per convertir un fenomen real, la disfòria de gènere, en una moda que vol esborrar el concepte de gènere. Això es contradiu amb la pròpia lluita feminista, la meta de la qual és la igualtat entre gèneres. Per això amplis sectors del feminisme veuen la ideologia trans com un obstacle per als seus èxits.

El feminisme considera que la desigualtat de la dona és fruit del domini d'un gènere, el masculí, per sobre de l'altre, el femení. La ideologia trans considera que el gènere no existeix o, en tot cas, és una realitat fluida, sentida. Planteja que algú es pot sentir de dos gèneres alhora, de cap, od'un o altre depenent del moment.

Això implica la pràctica desaparició del concepte de gènere, que és a la base de la teoria feminista de la desigualtat. Així, el Govern no només sobredimensiona el tema sinó que fomenta la divisió dins del mateix feminisme. Els casos reals, que existeixen, no es poden confondre amb un problema social de gran abast.