Europa Press, Canva, e-Notícies El processisme va amb tot i juga la seva partida a les eleccions gallegues
La premsa processista posa en valor la figura d'Ana Pontón, mentre ERC i Junts esperen una victòria de l'esquerra gallega per consolidar el relat de l'amnistia
Aquest diumenge 18 de febrer els gallecs estan cridats a les urnes per escollir el seu parlament. Les cartes estan a sobre de la taula: o el PP revalida la majoria absoluta o Ana Pontón del BNG presidirà la Xunta de Galícia. No n'hi ha més: el PSOE gallec s'ha convertit en mera comparsa, Sumar té molt complicat entrar al parlament i Vox ni està ni se li espera. Dos actors, doncs, es juguen el seu futur aquest diumenge, encara que hi ha moltíssimes coses més en joc, també a Catalunya.
Tot i que alguns dissimulen, el processisme viu amb certa esperança el resultat de les eleccions gallegues. Si el PP perd la majoria absoluta significarà un respir per a Pedro Sánchez i els seus socis fins a les europees. Rforçaria cert discurs de l'Espanya plurinacional i la convicció que l'amnistia no passa factura a Frankenstein, almenys a Galícia. I creguin que alguns s'estan esforçant des de Catalunya perquè això passi.
Aquest dilluns Ana Pontón era entrevistada per Jordi Basté en directe a RAC1, en una jugada un mica de per si ja estranya. Més que res perquè no hi haurà més candidats que passin pel programa de Basté i per què Catalunya, a priori, no es juga gaire a les eleccions gallegues. Així i tot, cada matí podem sentir Antón Losada valorar la campanya gallega des de la seva òptica d'esquerres i propera al BNG. Basté no està sol, diversos articles a la premsa processista també prenen partit i posen el seu granet de sorra perquè Pontón i el PSOE governin a Galícia.
El processisme se la juga aquest diumenge | Europa Press, E-Noticies
Cal no oblidar que el Bloc Nacionalista Gallec és aliat no només dels socialistes, també d'ERC, amb qui es presenta conjuntament a les eleccions europees. La seva relació amb Junts també és bona, tot i que el bloc té un caràcter marcat d'esquerres, mentre que Puigdemont no té ideologia. Això sí, hi ha més interès a Catalunya per donar suport el BNG que al revés.
El BNG amaga els amics catalans
El processisme vol vendre la victòria d'Ana Pontón com a seva. Mancant alegries pròpies -no guanyen unes eleccions des de les europees de fa cinc anys- toca celebrar les alienes. Els aniria de perles per parlar de les dues Espanyes, de la diferència entre Madrid i la resta i del fracàs de Feijóo.
El més curiós és que el BNG ha decidit amagar les seves aliances amb Esquerra i Bildu, així com les seves simpaties amb Puigdemont. No hem vist Junqueras en campanya, com si va fer al País Basc al juliol, ni veurem Rufián passejar-se per Pontevedra o Vigo. El BNG sap que Catalunya distorsiona el debat, que allunya el focus del que vol Ana Pontón. Una foto al costat d'ERC o de Junts no li aporta res i l'evitarà, encara que els seus socis esperin amb impaciència la seva victòria.
Feijóo, al punt de mira | Europa Press
El processisme també se la juga diumenge. Una derrota popular donaria ales al relat de l'amnistia, també per a Pedro Sánchez. Tot i que el PSOE hagi decidit passar a ser residual a Galícia, encara que el PP potser perd la majoria absoluta per un sol escó. De fet, és molt processista, això de jugar batalles que no són d'un i celebrar les victòries dels altres mentre aquí "qui dia passa, any empeny".
El que no tenen en compte és que una derrota del PP posaria Feijóo contra les cordes i, de moment, el líder del PP està sent el seu millor aliat. Cal no oblidar que Junts i populars mantenen una via de comunicació i que Feijóo encara no sap quina postura tenir amb el processisme. De vegades, algunes victòries, a primera vista, amaguen problemes molt més grans. Si jo fos Junqueras o Puigdemont, preferia el gallec a Isabel Díaz Ayuso, la veritat.
Més notícies: