La Generalitat ho admet: 4 de cada 10 catalans esperen més de cinc dies per tenir cita a l'atenció primària

L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (Aquas) de la Generalitat ha publicat un minuciós informe sobre l'estat de la sanitat a Catalunya. L'informe mostra les dades del sistema sanitari català en el període 2017-2024. Els resultats confirmen la preocupació sobre el caos sanitari, amb les llistes d'espera com a principal problema.

L'estudi incorpora 163 nous indicadors que conformen un total de 507, per oferir una visió més completa de la situació sanitària. Entre altres coses, permet una avaluació comparada entre centres i àrees sanitàries.

Segons els resultats, el 2024 la població assignada al sistema català de salut va superar els vuit milions de persones. L'activitat en atenció primària i comunitària es va reduir un 10%, amb una mitjana de sis visites per persona. Però només un 64% dels usuaris va aconseguir cita en cinc dies, i dos de cada deu pacients superen els deu dies d'espera.

Això contribueix a l'empitjorament de la percepció social sobre el sistema de salut a Catalunya: un 37% de catalans consideren difícil aconseguir visita. L'estudi confirma els problemes d'un sistema amb infrafinançament i al límit del col·lapse per l'impacte de l'augment demogràfic. Han augmentat les visites a urgències i les llistes d'espera per a determinades operacions.

Les llistes d'espera, un problema latent

L'informe mostra un augment de l'atenció de pacients a les urgències, mentre que es mantenen estables a l'atenció primària. A Urgències, alguns hospitals mostren una situació preocupant amb pacients que esperen diversos dies per ser atesos. La mitjana d'espera per veure l'especialista és de quatre mesos, que poden arribar a cinc i sis en urologia i traumatologia.

Sobre les operacions, l'informe de la Generalitat apunta a una lleugera millora en intervencions sotmeses a terminis legals com pròtesis de genoll o cataractes: entre el 63% i el 84% s'operen dins dels 180 dies marcats per la llei. En canvi, la situació es complica en les intervencions sense termini determinat. El nombre de pacients en espera augmenta, i també els dies acumulats.

Les llistes d'espera continuen sent el taló d'Aquil·les d'un sistema que, tanmateix, millora l'eficiència en altres àmbits. Els indicadors de mortalitat, infeccions hospitalàries i seguretat del pacient milloren substancialment. També milloren els cribratges oncològics i l'atenció sociosanitària, així com l'adequació de les pràctiques mèdiques.

Retallades i despesa insuficient

La saturació del sistema sanitari català és un reflex més del col·lapse generalitzat que estan experimentant els serveis públics a Catalunya. Una suma de la manca d'inversió, la mala gestió i el repte demogràfic. Aquesta realitat va camí d'agreujar-se, ja que la població continua creixent i els governants són incapaços de redimensionar els serveis públics.

Cal recordar que el Govern s'enfronta a un nou any sense pressupostos, la qual cosa impedeix una inversió en sectors estratègics per millorar l'eficiència pública. Catalunya és una de les poques comunitats que no ha aconseguit revertir el dèficit en sanitat heretat de les retallades de fa dues dècades. Això contrasta amb la despesa superflua com l'acció exterior o el manteniment d'una administració sobredimensionada i plena de xiringuitos i duplicitats.