Gabriel Rufián obre una esquerda dins d'ERC parlant de Junqueras
El discurs de Rufián a Santa Coloma no causa indiferència dins d'Esquerra, en espera dels resultats del 12M
"Estic orgullós d'haver vist Pere Aragonès presidint la Generalitat. Però tinc un somni: que algun dia també la presideixi Oriol Junqueras". Això és el que deia Gabriel Rufián des de Santa Coloma dimarts passat en plena campanya electoral. Sembla una declaració d'intencions sense més, però dins d'ERC no tothom ho veu així.
És públic i notori que les relacions de molts dirigents d'ERC amb Oriol Junqueras deixen molt a desitjar. Si un mirava el vídeo de l'altre dia a Suïssa, quedava evident que l'actual president estava incòmode amb molts alts càrrecs. Fins i tot amb Marta Rovira, amb qui s'ha distanciat els últims mesos.
A Junqueras se l'assenyala pel seu comportament, per algunes actituds que els seus companys de partits no comparteixen i per una certa mala llet que l'acompanya totes les reunions. Esquerra ha decidit dividir-se entre Govern i partit, com si tractés de dues formacions totalment diferents. Junqueras té Oriol Duran, altres treballadors i Gabriel Rufián com a aliat. Aragonès compta amb tota la maquinària de la Generalitat.
El més normal és que el de Sant Vicenç dels Horts ja fos passat i tingués els dies comptats en la política activa. Tot i això, la seva estratègia diu tot el contrari. Junqueras s'ha embarcat en una mena de ruta per Catalunya per conèixer "el territori" i fer propaganda a les seves xarxes. Sembla que espera el seu moment i el resultat del 12 de maig.
Els nervis interns a Esquerra
Càrrecs interns del partit assumeixen que el resultat electoral no serà bo. No es resignen a caure per sota dels 25 diputats, però van interioritzant que quedaran en tercera posició i que només podran seguir al Govern pactant. O fan president Salvador Illa o Carles Puigdemont. No sembla fàcil i encara que sigui així, només uns quants podran continuar cobrant els seus 90.000 euros anuals. La Generalitat ara és només seva, en un govern de coalició ocuparien menys de la meitat dels càrrecs.
Els nervis són evidents, perquè ningú sap qui podrà mantenir la feina i qui no. També hi ha l'opció que ERC es quedi a l'oposició, cosa que significaria el desastre absolut per a la gran majoria. Menys per a Junqueras. Si els republicans tenen un resultat molt dolent i Pere Aragonès es veu obligat a fer un pas enrere, a marxar, torna el torn de l'Oriol.
És el que pensa el president i el seu petit entorn, on hi ha Gabriel Rufián. Si ERC entra en un període de crisi, no hi haurà debat ideològic sinó de lideratges. Pere Aragonès ja ha dit per activa i per passiva que no seria conseller d'un Govern amb un altre president, de manera que se n'hauria d'anar. I, encara que els actuals dirigents republicans s'hagin distanciat de Junqueras, no hi ha cap perfil que li pugui discutir el lideratge. De moment, és clar.
La tensió és palpable al carrer Calàbria, on Esquerra té la seu. Molta gent es juga moltes coses –i diners– el 12 de maig. Paradoxalment, Oriol Junqueras és l'únic que guanya si els seus perden.
Més notícies: