El Frente Obrero demana pas

Fa uns mesos, molta gent amb prou feines sabia de l'existència del Front Obrer (FO). Ara, tot i continuar sent un actor polític allunyat de la primera línia mediàtica, és cada cop més conegut. I aquest cap de setmana, tots els grans mitjans espanyols es van fer ressò de la protesta que van organitzar dissabte davant de la seu del PSOE a Madrid.

En els darrers 10 dies, Ferraz s'ha convertit en l'escenari de multitud de protestes. La del Frente Obrero no va ser la més nombrosa de totes les que s'han celebrat davant de la seu del PSOE. La Delegació del Govern va xifrar l'assistència en 200 persones, tot i que clarament n'hi havia més. Però si alguna cosa va demostrar el partit de Roberto Vaquero en aquest acte és la capacitat de mobilitzar i organitzar els seus militants.

Amb simpatitzants i associats arribats de tot Espanya, el FO va marcar múscul. No només es va tractar d'un acte per protestar contra les concessions de Pedro Sánchez a ERC i Junts. També es va convertir en una demostració organitzativa del Frente Obrero. Desenes de banderes del partit, d'Espanya i també republicanes van onejar de manera gairebé coreogràfica en una protesta visualment impactant.

Els càntics i crits contra el líder del PSOE no van cessar en cap moment. “Gos del Marroc i de Puigdemont, no ets socialista, ets un traïdor” o “PSOE traïdor, ni obrer ni espanyol” van ser algunes de les consignes més escoltades.

Roberto Vaquero, megàfon a la mà, va reivindicar que “avui hem fet una demostració de disciplina i d'ordre, però això no acaba aquí”. I va deixar clar que “hi haurà més mobilitzacions i més organització combativa, revolucionària i patriòtica. Hem vingut per quedar-nos”.

Un partit que trenca els esquemes establerts

El Frente Obrero s'ha erigit com un “moviment revolucionari per i per a la classe obrera” que aposta per un procés constituent que acabi en una “República Popular i Federal encaminada al socialisme”. Això sí, rebutgen la clàssica dicotomia dreta-esquerra. De fet, sempre s'han mostrat molt crítics amb l'esquerra institucional i s'han desmarcat en diversos aspectes destacables.

El seu rebuig a la Llei Trans, a les polítiques del Ministeri d'Igualtat o les crítiques a la descentralització de les competències de l'Estat en són només uns exemples. Acusen "la nova esquerra" de no ser "capaç d'identificar i enfrontar els problemes que afecten el país" i d'"adoptar el postmodernisme ideològic" procedent dels Estats Units.

També el seu líder, Roberto Vaquero, sempre s'ha mostrat molt crític amb les polítiques migratòries que regnen a Espanya i a Europa, tot marcant distàncies amb el discurs bonista de l'esquerra clàssica. És, doncs, un partit que trenca els esquemes establerts fins ara a l'esquerra espanyola.

L'estratègia del Front Obrer per difondre les idees

Forts en xarxes socials, el seu líder Roberto Vaquero ha sabut traçar una estratègia perquè les idees del Front Obrer siguin cada cop més escoltades en diferents altaveus mediàtics que hi ha a internet. I li està donant resultats: un exemple és l'entrevista que va fer al canal de YouTube de Wall Street Wolverine, que ja compta amb més de 450.000 visualitzacions. Fins i tot Iker Jiménez, al seu programa Horizonte, es va fer ressò del projecte del Frente Obrero. També el mateix Vaquero té el seu propi canal a YouTube, que ja té més de 200.000 subscriptors.

A les darreres eleccions generals es van presentar per primera vegada. Van aconseguir més de 45.000 vots i es van convertir en la segona força extraparlamentària que es va presentar a tot Espanya. Un resultat que, des del Frente Obrero, van definir com a “digne”. La propera cita serà, previsiblement, els comicis europeus que se celebraran el 2024. Serà una prova de foc per veure l'evolució d'un partit que, de mica en mica, va demanant pas a la política espanyola.