Aula d'una escola amb alumnes de primària aixecant el braç
POLÍTICA

França prohibeix la túnica musulmana a les escoles

El país francès segueix a l'avantguarda d'aquestes mesures

El ministre d'Educació francès, Gabriel Attal, ha donat l'ordre de prohibir l'ús de l'abaia o la túnica musulmana a les escoles públiques. El govern gal pren aquesta decisió per protegir la laïcitat de les escoles davant del “desafiament” islàmic. La mesura ha estat posada en qüestió per associacions musulmanes.

Attal afirma que portar aquesta peça de roba és “un gest religiós que busca posar a prova la resistència de la República al santuari laic que ha de ser l'escola”. Però el Consell Francès del Culte Musulmà (CFCM) assegura que l'abaia, a diferència del vel islàmic, no té un significat religiós. El cas ha generat una gran polèmica que no ha evitat la decisió final de les autoritats.

França va ser pionera en la prohibició del vel islàmic. Segons la llei de 2004, "a les escoles, col·legis i liceus públics està prohibit l'ús de signes o vestimenta mitjançant els quals els alumnes manifestin ostensiblement una afiliació religiosa". Això inclou el vel islàmic, la kippa o una creu, i ara també l'abaia.

No a la túnica a les escoles

El govern francès va declarar fa mesos la guerra a peces de roba com l'abaia, una túnica musulmana que cobreix tot el cos de la dona. El nou ministre Attal, que va agafar les regnes del departament aquest estiu, es va proposar de ser més ferm en aquest aspecte. “He decidit que ja no es podrà fer servir l'abaia a l'escola”, va anunciar ahir.

Attal va justificar la seva decisió en nom de la laïcitat i per posar fi a la controvèrsia sobre aquesta qüestió. “Quan entres a una aula no has de poder identificar la religió dels alumnes en mirar-los”, va afirmar el ministre. A França, la laïcitat és un principi d'igualtat que genera consensos a tot l'espectre polític.

Tot i això, les dades oficials revelen que des del 2020 han augmentat sensiblement les infraccions contra la laïcitat. Només a l'últim curs es va registrar un increment del 150% de violacions de la norma. El govern es reunirà la setmana vinent amb els centres educatius per assegurar el compliment de la regla.

Mesura de consens a França

El ministre ha defensat els centres educatius com “la primera línia de la laïcitat” i s'ha compromès a oferir-los “eines” per “fer complir la llei”. Reconeix que molts han aprofitat el buit legal de l'abaia per desafiar la República. En aquest sentit, defensa la prohibició com una manera d'aturar les infraccions.

El sindicat majoritari de leducació aplaudeix la mesura del govern. “La instrucció no estava clara, ara ho està i ens en alegrem”, ha dit el seu secretari general Bruno Bokiewicz. En aquest sentit, ha demanat “que els directors no s'hagin d'enfrontar sols a les abaies”.

Diverses figures polítiques han saludat amb entusiasme una mesura que només genera rebuig a l'extrema esquerra. Acusen el ministeri de “policia de la vestimenta” i denuncien la mesura per “anticonsistucional”. “És contrari als principis fundadors de la laïcitat i simptomàtic del rebuig obsessiu cap als musulmans”, ha dit Clémentine Autain.

I a Espanya?

Les peces de roba islàmiques com el vel són una forma de submissió de les dones i en especial les nenes. La religió cobreix el cos de les dones i les nenes per no incitar els homes a pecar. Per tant, les responsabilitza a elles del pecat i posa el focus en el cos i la decència sexual.

Nens d'esquenes fent els deures en una clase d'un col·legi català

Això planteja un repte a les societats occidentals, que veuen amenaçats els principis fundadors de la seva civilització com la llibertat i la dignitat de les dones. Però si França és a l'avantguarda de la defensa d'aquests valors, Espanya continua en la indefinició.

La creença de que el vel islàmic és l'expressió del dret fonamental de la llibertat religiosa impedeix una prohibició que és vista com un atac a aquesta llibertat. A Espanya no hi ha una normativa clara sobre l'ús d'aquestes peces en espais públics. Això ha donat lloc a diverses controvèrsies, i la responsabilitat acaba recaient en el centre de forma arbitrària.

➡️ Política

Més notícies: