El fracàs del Gran Recapte: la gent, cada cop més farta de fer el que no fan els Governs

El Gran Recapte també punxa. A falta de la xifra oficial, que es coneixerà en els pròxims dies, l'organització ja ha dit que no se superaran els 1,5 milions de quilos d'aliments recollits l'any passat. Com tampoc la recaptació d'1,2 milions d'euros de l'edició passada.

La directora del Banc d’Aliments, Elisabet Viladomiu, atribueix el descens a l'avançament de les dates i a l'onada de solidaritat de la DANA. Però darrere hi ha altres raons, potser més incòmodes, i que ningú reconeix de manera oficial. Com el cansament de molta gent davant d'aquestes campanyes de solidaritat, que pretenen que la solidaritat popular faci el que no fan les administracions.

El Gran Recapte és només un exemple més de la punxada de la bombolla de la solidaritat, com passa també amb La Marató. L'esdeveniment solidari per excel·lència a Catalunya ha passat de recaptar 14 milions a tot just 6 en l'última edició. N'hi ha prou amb fer una ullada al que diuen les xarxes per veure l'empipament de la gent i els motius pels quals aquests esdeveniments cada cop recapten menys.

Més pobresa i malbaratament de recursos públics

"És l'hora de la ciutadania", deien els organitzadors del Gran Recapte hores abans de començar l'esdeveniment d'enguany. Aquest lema resumeix molt bé per què molta gent s'està cansant d'aquest tipus de campanyes: carreguen sobre les espatlles de la gent la responsabilitat de la pobresa severa que hi ha a Catalunya per culpa de la mala gestió dels governs.

Les últimes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mostren una cronificació de la pobresa a Catalunya. Després de dues dècades de governs progressistes i processistes, la pobresa severa supera el 8% i un de cada quatre catalans, el 24,4%, és pobre. El cas més alarmant és el de la pobresa infantil: afecta un de cada tres infants a Catalunya.

Tot i aquest greu problema, la Generalitat continua malbaratant els diners en despeses superflues. El Govern de Salvador Illa té una de les estructures de govern més cares de tot l'estat, amb 380 alts càrrecs i 18,7 milions d'euros en despesa de personal. A això cal sumar-hi el que costen les diputacions i l'allau de xiringuitos que viuen dels diners públics.

A més, hi ha la disfuncional distribució de recursos públics, que no solen arribar mai als més necessitats. Així com el col·lapse dels serveis públics, que també pateixen els més desafavorits. Això ajuda a entendre la pèrdua de força d'esdeveniments com el Gran Recapte o La Marató, que cada cop més catalans veuen com un "pegat" i un rentat de cara dels polítics.

Gestionar la pobresa, o solucionar-la?

"Aquesta recollida a qui beneficia? Si funcionessin bé els serveis socials dels ajuntaments i s'atengués qui realment ho necessita, no caldria aquesta comèdia", diu Salvador a X. "Esdeveniment solidari que no seria necessari si els governs de torn, inclòs el nostre, fessin les coses pensant en els seus ciutadans", apunta un altre usuari de la xarxa social. "És un lamentable postureig", diu un català comentant el post de Jordi Turull col·laborant amb la iniciativa.

"Ni un euro penso donar, n'estem tips que ens prenguin el pèl", diu un dels més indignats. Aquesta és la tònica dels missatges sobre l'esdeveniment, i que il·lustren el per què de la punxada d'aquesta i altres iniciatives solidàries.

D'altra banda, el Gobierno central ha celebrat recentment que cada cop més espanyols cobrin l'Ingrés Mínim Vital (IMV). La qual cosa no només retrata el fracàs dels governs progressistes, que deixen cada cop més pobres, sinó que també obre una pregunta: si els governs s'han de conformar amb gestionar la pobresa, o intentar revertir-la amb una gestió eficient i una millor distribució dels recursos públics.