Sense flotilles pel ‘genocidi’ de cristians a Nigèria: el cinisme de l’esquerra

Els cristians de Nigèria continuen esperant desesperadament que els tòtems del progressisme enviïn una flotilla d'ajuda urgent contra el genocidi que estan patint. Però esperaran en va. L'esquerra ja ha demostrat que la seva dedicació a les causes nobles només opera quan serveix per alimentar el seu relat.

Mentre tots els ulls estan posats a Gaza, una altra massacre està tenint lloc a l'Àfrica davant la ignorància i la passivitat internacional. Es tracta de Nigèria, on aquest any ja han cremat més de cent temples i 15.000 cristians han estat assassinats o segrestats.

Nigèria no és una excepció al continent africà, on els darrers anys ha augmentat la persecució contra la població cristiana. Però la situació és especialment dramàtica a Nigèria, on aquest estiu van morir 200 persones en un sol atac. Darrere de les matances hi ha el grup terrorista islamista Boko Haram, i aquesta és una de les raons per les quals l'esquerra calla.

El relativisme cultural i l'odi a Occident impedeixen a l'esquerra posicionar-se amb qualsevol causa que pugui ser interpretada com a islamòfoba. Això ha portat l'esquerra occidental postmoderna a ser radicalment islamòfila. Per això abracen la causa palestina amb tant de fervor, i en canvi obliden la massacre de cristians a mans del terrorisme islamista.

Nigèria és un país on cada dia moren perseguits 32 cristians, que no mereixen ni tan sols l'atenció de l'establishment mediàtic. Els grans mitjans, bolcats en conflictes com el d'Ucraïna o el d'Orient Mitjà, amb prou feines es fan ressò d'aquest altre genocidi silenciat.

Àfrica, el genocidi religiós oblidat

Aquest país africà fa anys que lluita contra la facció armada islamista Boko Haram. El 2024 es va situar com a epicentre de la persecució de cristians a l'Àfrica. La cosa ha empitjorat aquest any, ja que el mateix Estat Islàmic es vanagloria d'haver matat 1.500 cristians i d'haver destruït 1.600 cases i 20 esglésies.

Les matances s'han succeït en altres països del continent com Níger, on fa dues setmanes van assassinar vint persones durant un bateig. O a la República Democràtica del Congo, on els islamistes van executar noranta cristians durant un funeral. Mali, Burkina Faso i Moçambic s'uneixen a la llista de països més perillosos per als cristians.

Els musulmans representen la religió majoritària a l'Àfrica, al voltant d'un 50%, mentre que els cristians són una minoria perseguida. La pressió policial des del 2015 ha obligat organitzacions com Al Qaeda i Estat Islàmic a retirar-se d'Europa i traslladar-se a altres fronts com l'africà. Des de llavors, hi ha una persecució sistemàtica de la població cristiana amb la clara intenció d'esborrar-los del continent.

La paraula genocidi descriu l'extermini deliberat i sistemàtic d'un grup humà per motius de raça, ètnia, religió o nacionalitat. Tot i que s'està utilitzant molt per referir-se a Palestina, el seu significat s'ajusta plenament al que passa a l'Àfrica.

A la vora d'una catàstrofe humanitària

La situació és encara més complicada a Nigèria, on els cristians són gairebé el 50% però els musulmans ostenten el poder. El conflicte religiós s'agreuja per l'actuació de grups guerrillers i terroristes com Estat Islàmic i Boko Haram. Es calcula que hi ha tres milions de cristians assetjats, i les ONG reclamen urgentment l'ajuda internacional.

És el cas d'Amnistia Internacional, que aquest estiu va alertar d'una imminent catàstrofe humanitària a l'estat central de Benue. La presència de grups armats va obligar al desplaçament de 500.000 persones, que sobreviuen en camps de refugiats en condicions infrahumanes. Un dels atacs més recents va deixar desenes de morts, 4.000 desplaçats, un mar de cadàvers en descomposició i fosses comunes acabades d'excavar.

Malgrat les crides desesperades de les ONG, el genocidi a Nigèria no ha merescut l'atenció de les Ada Colau i les Greta Thunberg de torn. L'esquerra torna a demostrar que no la mou la compassió sinó l'interès. L'interès d'una elit per continuar alimentant un relat que sosté la seva posició privilegiada en el globalisme internacional.