Fins i tot la nova música en català s'allunya del Procés

L'escena musical en català ha viscut una revolució en tan sols un any. De les trompetes, els discursos socials i reivindicatius s'han mogut cap al trap, la bachata i el reggaeton. The Tyets, Figa Flawas, Mushkaa o Julieta són els nous reis de la música catalana.

Històricament, bona part dels grups en català estaven lligats o bé a l'independentisme o bé al progressisme. Alguns com Manel o Mishima van trencar aquests estàndards, però sempre com una opció important a l'escena indie però sense penetrar en el públic jove i castellanoparlant.

Ara aquests nous grups van més enllà. A diferència del que sonava fa uns anys, cap dels que acaba d'aparèixer parla de política a les seves lletres. I, també a diferència del que passava abans, triomfen com no havia passat abans.

Es tracta d'una nova generació, que crea la música que escolta en una altra llengua. Les lletres tenen molt més a veure amb l'amor, el sexe i el coqueteig que amb les lluites de classe, la independència o el català. És més, les seves lletres estan plenes de paraules en castellà: “tonteo”, “marujeo” i “diabla” formen part ja del vocabulari juvenil.

Pregunteu a casa o a familiars. Molts dels joves de Catalunya ballen per primer cop música en català. Aquests nous grups, anomenats “La banda del Pati”, han connectat perquè fan el mateix que Rosalía, Bad Bunny o Maluma, però en català.

Els independentistes més radicals, en contra

Fa quatre mesos, Vilaweb va entrevistar The Tyets, sens dubte el màxim exponent d'aquesta nova escena. A l'entrevista asseguraven: “No cal polititzar la música ni el grup. Escoltes música per divertir-te, si vols polititzar-te, llegeix un llibre o escolta podcasts de geopolítica”. Doncs van rebre centenars de comentaris en contra: “No em cauen bé”, “Que poc interessants”, “No són músics”, “Sucnormals”, van ser alguns d'ells.

The Tyets és el primer grup de la història de la música en català que ha arribat a 1 milió d'oients a Spotify. És realment una cosa inaudita. El seu Coti x Coti el balla Ibai Llanos, jugadors del Barça o Aitana.

Hauria de ser una alegria immensa pels independentistes. Doncs sembla que no els hi agrada. El seu català es barreja amb paraules que fan servir els joves, però per a alguns és un sacrilegi. No mereixen la benedicció dels indepes radicals.

Encara menys gent com Mushkaa, que també té cançons en espanyol. L'independentisme intransigent no és capaç ni d'alegrar-se quan alguna cosa triomfa en la seva llengua. El català -és de suposar- no és per a ells res per triomfar. És una eina que només es pot fer servir per a la política i la confrontació.