Feijóo aposta per silenciar els crítics interns
El líder dels populars enterra els debats ideològics i el partit atorga el benefici del dubte a la seva estratègia
Al líder del PP no li interessa tenir un debat ideològic dins del partit. Desoeix, doncs, els que demanaven un congrés nacional i, així, redueix la possible dissensió interna. Segons la cúpula del PP, es volen concentrar a fer una oposició dura a Sánchez: és a dir, aparença d'unitat a qualsevol preu.
El PP no vol fer soroll
Feijóo – ja ho han dit molts – no és un home que se senti a gust amb els debats ideològics. Són debats que, en general, es resolen imposant alguna línia determinada i silenciant les altres. Això obeeix a la tendència que té qualsevol partit a la uniformització.
El cas és que, dins del PP, hi havia un nombre creixent de persones que demanaven una convenció interna per rearmar ideològicament el partit. És a dir, actualitzar el discurs per intentar guanyar Sánchez una vegada: la ideologia d'un partit és més funcional que una altra cosa. Aquests que demanaven una convenció es recolzaven, a més, que el partit fa set anys que no en convoca cap.
El mapa és el propi d'aquests casos: la cúpula i els càrrecs orgànics donant llargues i les figures mediàtiques demanant el micròfon. Els primers justifiquen la seva postura dient que el PP ja té una ideologia clara i cal concentrar-se en fer oposició. Els segons, en canvi, diuen que sense combustible ideològic no hi ha oposició: Cayetana Álvarez de Toledo n'és un exemple.
El pla Feijóo: línia dura i perfil seriós
Tota aquesta situació respon de fons al fet que, abans del 23J, el PP ja es veia a la Moncloa. El desengany que es van emportar ha conduït a la situació actual, que Feijóo ha intentat resoldre amb la màxima celeritat possible. En essència, ha consistit a reorganitzar lʻinterior del partit i fer un equilibri de veus.
Ha donat espai a perfils molt durs i s'hi ha reservat per a ell un perfil seriós i institucional. L'objectiu és no quedar-se a la saga del discurs de Vox i evitar que el PSOE els torni a embolicar amb el tema de l'extrema dreta. Ara com ara, aquest pla té el benefici del dubte: és un vot de confiança a Feijóo perquè, en realitat, ningú no s'esperava perdre.
En fi, els debats entre les dues “ànimes” del PP quedaran enterrats almenys durant dos anys i, si és possible, durant tota la legislatura. Així, els crítics acceptaran l'aparença d'unitat i discutiran de portes cap a dins. I tret d'alguna incontinència mediàtica de figures com Cayetana, el PP semblarà un partit molt unit: les pròximes eleccions diran si això ha funcionat o no.
Més notícies: