Isabel Díaz Ayuso ha d'esperar
Alberto Núñez Feijóo deixa llesta l'organització del PP i aconsegueix fer callar qualsevol resta del debat sobre la seva substitució per Ayuso
Feijóo ja té organitzat el partit per fer oposició i això, per Ayuso, implica esperar a la seva sempre especulada successió. El líder del PP ha nomenat la seva executiva i diversos càrrecs, i, amb tot això, l'estratègia queda clara. Assumeix part del discurs dur d'Ayuso amb diversos nomenaments i deixa la presidenta de Madrid com el flagell de Sánchez.
De ser aclamat a ser qüestionat
Feijóo no és un home de disputades ideològiques i soroll mediàtic. Com han dit molts, està acostumat a la piscina de les majories absolutes gallegues. El seu perfil moderat i poc histriònic sempre li va valer la nominació a dirigir el partit.
Però tot va canviar amb el cop que es van donar a les passades eleccions generals, que el mateix PP les donava per guanyades. Com els entrenadors al futbol, això va conduir al rumor que Feijóo, sí, era un bon gestor, però no un líder carismàtic per fer-li front a Sánchez. Calia, deien des dels mentiders madrilenys, molt més punch ideològic, és a dir, Isabel Díaz Ayuso.
Amb la discreció que el caracteritza, Feijóo en va prendre nota i va dissenyar uns canvis orgànics al PP que tenien tothom en suspens. La seva jugada sembla que tanca el debat de la successió i s'orienta a una oposició “dura” contra Sánchez, que és el que li demanaven. Tot i que Isabel Díaz Ayuso té el seu paper en tot això i no és precisament menor.
Ayuso i Feijóo: foc a discreció i perfil institucional
Com dirien els economistes, al PP han optat per la “divisió de la feina”. D'una banda, calia un perfil seriós i, de l'altra, fer un marcatge molt dur a Sánchez. Feijóo ho ha resolt donant càrrecs a dos perfils d'Ayuso (Paloma Martín i Noelia Núñez) i donant la tasca de marcatge a Ayuso.
Perquè a ningú no se li escapa que la presidenta de Madrid és la veu de la dreta més dura contra Sánchez. Anima les manifestacions i no perd ocasió per denunciar el que, segons ella, són atacs constants del govern a Madrid. L'últim, per exemple, a propòsit de l'aigua del Tajo.
Aquesta divisió del treball, doncs, dona aire a Feijóo. El debat de la seva successió queda tancat i sembla que Ayuso accepta la nova tasca. Al marge, és clar, que el líder popular aconsegueix el més important, que és calmar allò més perillós per a un polític: el seu propi partit.
Més notícies: