L'exèrcit woke d'ERC: de Ruben Wagensberg a Tània Verge

ERC ha abraçat amb més entusiasme que ningú a Catalunya la promoció de les idees woke. Ho ha fet per descomptat des de la seva posició de força al Govern de la Generalitat ia través dels mitjans públics de comunicació com TV3. Però també, sempre que en té ocasió, des d'allà on té veu, com el Congrés dels Diputats i el Parlament Europeu.

La ideologia trans, el volem acollir, el canvi climàtic, el llenguatge inclusiu, lanimalisme. Qualsevol bandera és bona per empunyar en aquests temps, on les causes perdudes de les minories són l'altaveu de la modernitat. A Catalunya, ERC ha esdevingut el guardià de les essències de la nova esquerra (amb permís de la CUP).

Per això, disposa d'un exèrcit d'activistes que marquen el rumb de les noves modes i l'ortodòxia ideològica. No només senten càtedra del que està bé i del que està malament, sinó que també fiscalitzen els que gosin anar a la contra. Des de Ruben Wagensberg fins a Tània Verge, ells són l'exèrcit woke d'ERC.

Activistes al servei del partit

Ruben Wagensberg es va donar a conèixer com a organitzador de la multitudinària manifestació a favor de l'acolliment de refugiats, el febrer del 2017, a Barcelona. Uns mesos després va entrar a les llistes d'ERC i va ser elegit diputat al Parlament. Des d'aleshores ha estat una de les apostes del partit per promocionar l'activisme social.

Wagensberg forma part de l'ecosistema progre-indepe que aquests darrers anys ha vist créixer personatges com Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Òscar Camps (Open Arms). ERC va aprofitar la tirada que van tenir aquests líders socials durant el Procés. Quan el seu ímpetu va anar a més, li van donar un lloc a la Mesa del Parlament perquè no molestés gaire.

L'acusació de terrorisme i la seva instal·lació a Suïssa han despertat la solidaritat de tota mena d'oenagés i defensors dels drets humans. Tot i que l'alta política el va desviar lleugerament del camí, mai no va perdre la connexió amb organitzacions com Casa Nostra, Casa Vostra o el sindicat de manters. Ni va deixar de promoure'n les causes, sobretot en l'àmbit de l'acolliment de refugiats.

Romeva-Riba, progres a Brussel·les

Un cas semblant és el de Raül Romeva, amb una llarga trajectòria a l'activisme social i que va saber acomodar-se a l'ecosistema del processisme progre. Durant els anys noranta va ocupar diversos càrrecs en associacions supranacionals com la UNESCO, l'Intermón Oxfam, l'Escola de Pau, l'OSCE i les Nacions Unides. Per si no n'hi hagués prou, la seva afició al món marí el va portar a vincular-se també al moviment ecologista Greenpeace.

A més de les relacions internacionals i els drets humans, la seva vocació política el va portar a ocupar alts càrrecs a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Va ser eurodiputat dels verds i es va significar en la lluita contra el tràfic d'armes. El seu idil·li es va trencar el 2015, quan va pujar al carro del Procés, i com a conseller d'Acció Exterior (2016-2017) va assumir l'encomiable missió d'internacionalitzar la causa.

Tot i ser indultat el 2019, després del seu pas per la presó, Romeva segueix inhabilitat i això l'obliga a mantenir-se en un segon pla. El seu relleu el va agafar la seva parella Diana Riba, que el 2019 va encapçalar les llistes d'ERC a les europees, i ho farà també aquest 2024. Al seu currículum consta que és “activista en defensa dels drets civils”, de manera que ERC té la coberta la quota woke a Europa.

Tània i la ideologia de gènere

Però si parlem d'exèrcit woke a ERC hem d'esmentar Tània Verge, l'ariet ultrafeminista al Govern. Com a consellera dIgualtat i Feminismes ha dut a terme tots els deliris imaginables del bonisme. Des de la campanya d'assetjament a Najat El Hachmi, fins a aprovar el burquini a les piscines i recomanar l'educació sexoafectiva en nens de 0 a 3 anys.

Admiradora declarada d'Irene Montero, és evident que Tània ha intentat importar a Catalunya el model de l'exministra d'Igualtat. Però l'ímpetu l'ha portat a fer una tombarella mortal i voler superar fins i tot la mateixa Montero. La nova Llei Trans que prepara va més enllà que l'estatal a les concessions a persones no binàries.

Tània no està sola en una empresa semblant, i compta amb el suport dins del partit d'altres significades abanderades del feminisme radical. Com Jenn Díaz, la diputada que aspira algun dia a rellevar Tània per seguir amb la seva agenda. Tot i els seus encomiables esforços, les agressions sexuals i els feminicidis creixen a Catalunya, i el feminisme acusa la conselleria de preocupar-se de xorrades i oblidar-se de protegir les dones.

Najat, la quota immigrant al Parlament

Si una pota de batalla cultural és la ideologia de gènere, l'altra és la immigració. Ningú com Najat Driouech, la quota d'immigració d'ERC al Parlament de Catalunya, per ocupar-se d'aquesta batalla. L'auge d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols han rellançat el protagonisme de la diputada musulmana d'Esquerra.

És així com Driouech s'ha convertit en secretària de Drets Socials i portaveu no oficial d'ERC de la causa antiracista. Fa tot just uns dies felicitava un reportatge del Diari Ara amb dades selectius i tendenciosos sobre la realitat de la immigració a Catalunya. Sempre que pot, no perd l'ocasió d'atiar la Sílvia Orriols, la seva arxienemiga.

Però no només el tema de la immigració, Najat abraça qualsevol causa woke que proclami el seu partit. No només va carregar contra l'escriptora Najat El Hachmi per defensar els drets de les dones, sinó que va acusar una feminista de transfòbia. També va trucar masclistes als de Vox mentre portava el hijab (vel islàmic) a la tribuna d'oradors.

Pilar Vallugera, la diputada de moda

L'exèrcit woke d'ERC té a Pilar Vallugera el seu lloctinent al Congrés dels Diputats. Ara que Gabriel Rufián està de capa caiguda, la diputada s'ha convertit en la seva digna successora a la vehement defensa de l'esquerra més radical. No en va està darrere de les lleis més polèmiques de la legislatura anterior.

Com a responsable d'Esquerra a l'àrea de Justícia del Congrés, va ser una de les grans artífexs de la 'llei del sí és sí' i la llei de l'habitatge. La Pilar és coneguda per la seva intensitat a l'hora d'expressar les idees. Va dir que si governaven PP-Vox hauria de tornar a Londres a avortar, i que cal acatar la gent que s'ha comprat un pis.