Muntatge de Yolanda Dïaz i un rellotge de paret antic
POLÍTICA

Quan amb l'excusa de la conciliació el Gobierno et vol imposar el teu horari

Yolanda Díaz aposta per modificar els horaris de la restauració amb l'argument de la reforma laboral. Es tracta d'un altre moviment en contra de la llibertat


La ministra de Treball del Gobierno espanyol, Yolanda Díaz, aposta per avançar l'hora del tancament dels restaurants. Dit d'una altra manera: que l'administració pública restringeixi la capacitat de la restauració de tenir el seu propi horari. La idea de la líder de Sumar i vicepresidenta segona de Pedro Sánchez és limitar els horaris de l'hostaleria en el marc de la reducció de la jornada laboral.

Per a Yolanda Díaz, "no és raonable que Espanya tingui tants restaurants oberts a la una de la matinada". I no només això, el Gobierno també pretén marcar els horaris de les reunions i “racionalitzar el temps”, de manera que ha creat un grup de treball. Seran 60 experts -sempre hi ha experts perquè queden molt bé- els que abordin l'assumpte i proposin mesures, ja que Díaz assegura que és una "necessitat que hi ha a Espanya".

No és estrany: el Gobierno del PSOE i Sumar ja ha mostrat una voluntat inequívoca de legislar en altres qüestions que afecten la llibertat de l'individu. Imposar horaris a favor de "la conciliació" és una més. Ho definia millor encara la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso: "Ens volen puritans, materialistes, socialistes, sense ànima, sense llum i sense restaurants perquè els dona la gana". Ayuso recordava que la vida nocturna espanyola, una mica lligada al nostre caràcter, "també crea feina".

El president del Govern, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, durant la Solemne Sessió d'Obertura de les Corts Generals de la XV Legislatura, al Congrés dels Diputats, a 29 de novembre de 2023, a Madrid

La reforma horària, un debat que sempre torna

Catalunya ja va viure un debat intens sobre la reforma horària. Eren temps de Procés i alguns van creure realment que la “república dels somriures” seria la millor, la més moderna i la més woke del món. El Parlament va arribar a debatre la Llei per a la reforma horària i hi ha un pacte i fins i tot un consell assessor. Ara mateix, el grup motor a Catalunya d'aquesta reforma horària la formen professionals mèdics, consultors, alts càrrecs d‟ERC, col·lectius feministes, professors universitaris i -sorpresa- gent de la Fundació Bofill.

En els darrers anys, ha estat la conselleria d'Igualtat i Feminismes la que ha abanderat la lluita per a una reforma horària i una conciliació des de “la perspectiva de gènere".

Muntatge fotogràfic amb el palau de la Generalitat de fons i Pere Aragonès i Laura Vilagrà en primer pla

Assegura que les dones catalanes "són les més estressades de tot Europa i ocupen el cinquè lloc a escala mundial". Defensen la reforma horària per impulsar “uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les capacitats de bona relació i, sobretot, la salut". Aquests són els quatre punts que defensa:

  • Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.
  • Introduir horaris laborals més flexibles d'entrada i sortida.
  • Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.
  • Sincronitzar els horaris d'empreses, institucions i actors socials i culturals.

Ja fa gairebé una dècada que Catalunya va intentar impulsar una reforma horària pionera a l'Estat. La proposta volia que dinéssim a la una del migdia, ens donava fins a 20 minuts per a una migdiada, pretenia sopar a les vuit del vespre i anar a dormir entre les deu i les onze de la nit. És curiós, no contemplava treballar de tardes i marcava que érem productius de 9h a 13h, només durant quatre hores.

Ara, la vicepresidenta del Gobierno espanyol vol controlar els horaris de la restauració, un primer pas per imposar una reforma horària encoberta. Yolanda Díaz, aposta per imposar en lloc de dialogar, ens vol equiparar a l'horari europeu sense modificar els hàbits de la gent. A Catalunya ja sabem com s'acaba: hi haurà propostes de lleis, pactes, experts, observatoris i temps perdut. Quina ironia: qui volen reformar el temps, el gastaran sense escoltar els ciutadans.

➡️ Política

Més notícies: