Europa Press Europa avala prohibir el vel islàmic a les administracions públiques
El TJUE considera que la norma "no és discriminatòria si s'aplica de manera general i indiferenciada a tot el personal de l'administració en sí"
Les administracions públiques poden posar fi al vel islàmic. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat que es prohibeixi l'ús del vel de tipus islàmic a les administracions públiques europees. El TJUE així ho determina després del cas d'una empleada de l'ajuntament d'Ans, a Bèlgica, a qui se li va prohibir portar un mocador islàmic al seu lloc de treball.
Consideren, des del TJUE, que una norma d'aquest tipus "no és discriminatòria", si s'aplica "de manera general i indiferenciada a tot el personal d'aquesta administració i es limita al fet estrictament necessari".
Veuen legítim, diuen a la seva sentència, que una administració pública —en aquest cas, europea— pugui prohibir l'ús "visible" al lloc de treball d'un signe, com el vel islàmic, que mostri conviccions religioses.
La sentència no només se cenyeix a les conviccions d'ús religioses esmentades, ja que també inclou la prohibició sobre "qualsevol signe que reveli conviccions filosòfiques o religioses per establir un entorn completament neutre".
Les administracions públiques poden posar fi al vel islàmic | Europa Press
El cas d'Ans, punt de partida
La possible fi al vel islàmic a les administracions públiques arriba després del cas d'una empleada de l'administració comunal d'Ans, un municipi proper a la ciutat de Lieja, a qui l'administració comunal li va prohibir portar el mocador islàmic al lloc de treball .
L'empleada, que exerceix funcions de cap d'oficina principalment sense contacte amb el públic, va veure com des de l'ajuntament on treballava es va prendre aquesta determinació emparant-se en els empleats han d'acudir al seu lloc de treball amb “estricta neutralitat”.
En altres paraules, després del cas de l'empleada, va prohibir a tots els treballadors qualsevol tipus d'ús de signes que tinguin una interpretació religiosa o filosòfica. I els ho va prohibir a tots. Fins i tot —com era en el cas de la dita empleada—, en el cas de treballadors que no estiguessin en contacte amb el públic.
L'empleada va decidir recórrer i així el cas ha arribat fins a altes el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La sentència del TJUE
"La política d'estricta neutralitat que una administració pública imposa als seus empleats amb vista a instaurar al seu si un entorn administratiu completament neutre es pot considerar que està objectivament justificada per una finalitat legítima", diuen. És el que ara manifesta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En altres paraules, consideren "justificat" que una administració pública pugui imposar als seus empleats la "política d'estricta normalitat" que va promoure -en primera instància- l'ajuntament de la localitat belga d'Ans.
Això sí, la decisió del Tribunal se saldava amb una conclusió dispar. Doncs també avala que una altra administració pública pugui apostar per "una política que autoritzi, de manera general i indiferenciada, l'ús de signes visibles de conviccions, en particular, filosòfiques o religioses".
El TJUE determina que serà cada administració o Estat membre qui haurà de decidir per quina política apostar. "Cada Estat membre o entitat infraestatal disposa d'un marge d'apreciació quant al concepte de neutralitat del servei públic que pretén promoure al lloc de treball, en funció del context que li és propi", diuen.
Més notícies: