Europa Press, E-Noticies Europa para els peus a Pedro Sánchez i a Puigdemont
S'empassarà el processisme la nova promesa vana feta per Sánchez de portar el català a Brussel·les?
El que ha resultat senzill al Congrés no ho serà tant al Parlament Europeu. Si a la Carrera de San Jerónimo allò de a la fuerza ahorcan ha servit perquè el PSOE hagi fet mans i mànigues, a Brussel·les no en tenen cap necessitat. Ho confirmava Le Monde aquest diumenge: ni el català, ni el basc ni el gallec seran oficials a l'Eurocambra.
Què passa amb altres casos de plurilingüisme?
Irlanda, amb l'anglès i el gaèlic irlandès com a llengües oficials, té els seus dos idiomes reconeguts com a idiomes oficials de la UE. Luxemburg, on són oficials l'alemany, el francès i el luxemburguès, només té reconeguts els dos primers com a idiomes oficials. Bèlgica no té problemes perquè el francès, l'holandès i l'alemany es parlen a altres estats. Finlàndia, tampoc, perquè allà es parla finès i suec.
Espanya va sol·licitar el 2004 i amb Zapatero l'oficialitat del català, l'euskera el gallec i el valencià, però la petició no va ser acceptada. Tot i això, avui els ciutadans poden fer servir qualsevol d'aquestes llengües (caldrà veure si el valencià és tal cosa) per dirigir-se a la UE. Ara, el ministre d'Exteriors José Manuel Albares ha tornat a demanar l'oficialitat de català, euskera i gallec per acontentar els processistes. Ho fa perquè Sánchez necessita els seus vots, però a la UE no estan per aquesta mena de cambalatxes.
Amb Francina Armengol ha estat fàcil, però a Brussel·les no ballen amb la música que li agrada a Pedro. | Europa Press
27 sís
El Reglament número 1 que emana del Tractat de Funcionament de la UE indica que les institucions europees tenen 24 llengües oficials. Per modificar-ho cal la unanimitat. I més llengües suposen més diners, cosa que ni Alemanya, ni Àustria ni els Països Baixos veuen amb bons ulls. Sánchez, un altre cop, intenta portar els processistes a l'hort quan els promet que podran parlar català a Brussel·les.
Els problemes domèstics del president en funcions, i tot ho indica, no preocupen als jerarques comunitaris. El problema és que sembla que les urgències de Puigdemont no el faran pagar per la seva nova promesa vana. Voldrà ERC fer aquesta vegada de policia dolent? Seguiran els nous apòstols de la filosofia del peix al cove fent passar bou per bèstia grossa?
Més notícies: