Les esquerres es posen nervioses en descobrir que són minoria

Els darrers anys de la política, tant catalana com espanyola, han estat dominats per l'esquerra. Concretament, per l'esquerra woke. Sí, perquè de tots aquells temes que l'esquerra diu abanderar, pocs avenços hi ha hagut malgrat governar a l'últim lustre llarg.

A la gent cada cop li costa més arribar a final de mes (a Catalunya, un de cada quatre persones es troba en risc de pobresa). L'atur a Espanya continua sent el més alt de la Unió Europea. I l'accés a l'habitatge és lluny de solucionar-se. Només per posar tres exemples.

Això sí, l'Antonio pot anar al registre a canviar-se el DNI i convertir-se màgicament en dona. Les polítiques proimmigracionistes del 'Volem acollir' estan a l'ordre del dia. I tu, que no pots comprar-te un cotxe nou, tens prohibit circular pel centre de la teva ciutat, no fos cas que destrueixis definitivament el planeta amb el teu Ford Festa de l'any 2003.

Aquesta esquerra que ha tingut el control de les institucions i del relat polític en els darrers anys està veient ara com la seva hegemonia s'ensorra. Està passant aquí i està passant a tot Europa. És cert que aquest canvi d'hegemonia va més lent a Catalunya i Espanya en general que a països com França, Alemanya o Itàlia. Però també s'està donant.

Tot i que Pedro Sánchez presumia d'una majoria progressista per ocupar quatre anys més la Moncloa, aquesta legislatura s'està començant a caracteritzar per les derrotes d'aquesta suposada “majoria progressista” que ens van dir que hi havia al Congrés. L'última mostra la vam tenir aquest dimarts a la regulació dels preus dels lloguers de temporada. Una proposta tombada pels vots negatius del PP, Vox i Junts.

Que partits de dretes o de centredreta (en el cas de Junts amb molts matisos) votin en contra de solucionar problemes a cop de regulació és relativament normal en un país relativament normal. Però l'esquerra no s'ho ha pres gaire bé.

I és que la reacció a la pèrdua d'aquesta votació ha estat acusar d'extrema dreta el partit de Puigdemont. Rufián deia dimecres que el PP, Vox i Junts formen part del “bloc de la dreta i la ultradreta”. Més enllà d'utilitzar fal·làcies ad hominem a aquestes alçades, una part de l'esquerra ha arribat a un punt de considerar extrema dreta no voler regular lloguers.

No només ERC feia servir l'etiqueta “extrema dreta” per criticar Junts. Perfils oficials de partits com Podem o la CUP van acusar els juntaires de “sumar-se a la ultradreta” o de “protegir la ultradreta”. En un moment en què ja pràcticament tot és extrema dreta, segurament ja no ve d'una més. Al final, és la tàctica que des de fa temps utilitza l'esquerra: acusar d'extrema dreta qui no pensa com ella amb l'objectiu de deshumanitzar i desacreditar l'adversari polític.

Sembla, doncs, que a aquesta esquerra li costa assimilar la realitat. I és que, més enllà de qui ocupi la Moncloa, són minoria al Congrés. I, veient la tendència que hi ha a la política europea, no té pinta que això canviï en el proper cicle polític. Tot i governar els últims anys, no aposten per l'autocrítica. Aposten per intentar insultar els rivals, ja sigui acusant-los d'extrema dreta o de ser els culpables que nens de 10 anys es quedin sense un lloc on viure.