L'esquerra creu que el carrer només pot ser seu

El carrer és meu, que deia Manuel Fraga, o un exemple més de com l'esquerra ha regalat el concepte de llibertat a la dreta. Mobilitzar-se, manifestar-se pacíficament sembla que només és patrimoni d'alguns. O això deu de pensar el Gobierno d'Espanya, que ha acusat Aznar d'actituds colpistes per demanar una mobilització "nacional" a la llei d'amnistia que persegueix Pedro Sánchez.

"Cal activar totes aquestes energies que, en el marc d'una contesa democràtica, han de plantar cara amb tota la determinació a un pla que vol acabar amb la Constitució, perquè és vista com un obstacle per materialitzar el poder d'una esquerra irresponsable i insolidària", deia Aznar.

Sortir al carrer, doncs, per mostrar el desacord amb la voluntat del Gobierno en un dret, hi estarem tots d'acord, força important. Amnistiar els líders del Procés i els que van provocar destrosses després de l'1 d'octubre no és poca cosa Significa que Espanya els perdona i, en certa manera, els dóna la raó.

Manifestar-se contra aquesta voluntat és lícit i per a molts un deure. No entrarem a valorar si Feijóo i el Partit Popular fan bé de promoure una manifestació tres dies abans de la seva investidura. Probablement és un nou error del líder del PP, que cada dia que passa fa més cara de Pablo Casado. Però realment això no és el més important ara.

El que preocupa és que el concepte de llibertat hagi desaparegut del tot a l'esquerra i als nacionalismes. El Gobierno va titllar Aznar d'"antidemocràtic" i "colpista", quan l'expresident va posar èmfasi en "el marc d'una contesa democràtica". Els mateixos que van envoltar el Congrés i el Parlament de Catalunya, que es van manifestar en vigílies d'unes Generals, que han donat suport a vagues generals, titllen d'"incompatible amb els valors democràtics" Aznar.

L'esquerra i el carrer

El problema real i de fons és que l'esquerra i el nacionalisme creuen realment que només ells poden sortir a manifestar-se. Ells són el poble, en parlen en nom seu, encara que les classes populars ja ni els voten.

"Els carrers seran sempre nostres", cridava l'independentisme català el 2017 i s'ho han arribat a creure. Qualsevol mobilització de la dreta és catalogada de feixista, antidemocràtica o colpista. Aquest mateix dimecres li posava nom Aznar: "Són reaccions autocràtiques, pròpies d'una autocràcia, que considera que tot aquell que no està d'acord amb el que està al Govern és antiespanyol, feixista o colpista".

El carrer és seu, la llibertat és seva i els carnets de demòcrata i bon ciutadà els reparteixen ells. Tot i que l'esquerra més radical -Podem i ara Sumar- s'ha convertit en sistema, en part de l' stablishment, és incapaç d'assumir que és ètic i democràtic manifestar-se contra ells si algú ho creu necessari.

Durant molt de temps la dreta ha perdut la batalla de les idees, de determinats conceptes. Ayuso va recuperar el de llibertat en plena pandèmia i seria bo que ara la dreta lluiti -democràticament, que no se'ns titlli de colpistes- per recuperar el carrer. Per sort, no és d'ells. Encara que ho donin per fet.