Europa Press Espanya ja és el principal destí d’asil de la UE, superant Alemanya
En proporció a la seva població, Espanya té la taxa més alta d’arribada d’immigrants
Espanya ha superat Alemanya com a principal destinació d'asil a la Unió Europea, segons les últimes dades de l'informe de l'Agència de la UE per a l'Asil. Al maig de 2025, Espanya va registrar gairebé 12.800 sol·licituds d'asil. Aquesta xifra situa Espanya per sobre d'Alemanya, que històricament havia estat el líder en aquest àmbit.
Aquest canvi s'ha produït principalment a causa d'una disminució significativa en les sol·licituds de protecció per part de ciutadans sirians. Després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, s'ha registrat un descens dràstic en les sol·licituds d'asil de sirians a la UE, fet que ha afectat especialment Alemanya. Al maig de 2025, les sol·licituds d'asil de sirians a tota la UE van caure de 16.000 a només 3.100.
Espanya, per la seva banda, ha vist un augment de sol·licituds provinents principalment de persones que fugen de la crisi a Veneçuela. La greu situació econòmica i política al país sud-americà ha portat molts veneçolans a buscar protecció a Espanya. L'Agència de la UE per a l'Asil també vincula aquesta tendència amb les polítiques migratòries més restrictives dels Estats Units.
Baixa el nombre de refugiats sirians | AP
Les regularitzacions massives impulsen el fenomen
Segons dades del Banc d'Espanya, Espanya ha experimentat la taxa més alta d'arribada d'immigrants en proporció a la seva població a Europa. Aquesta taxa - 24 immigrants per cada mil - supera àmpliament la de països com França i Itàlia. Aquesta alta arribada d'immigrants és, en part, el resultat de la proximitat geogràfica amb l'Àfrica i cultural amb Hispanoamèrica.
A més, la política migratòria d'Espanya ha afavorit aquest fenomen, amb una política més laxa pel que fa a la regularització d'immigrants. El Govern espanyol ha anunciat recentment la regularització de més de 900.000 immigrants sense documentació. Aquesta mesura, diu l'Executiu, es considera essencial per al sosteniment de l'Estat del Benestar.
Com és sabut, els successius governs espanyols argumenten que els serveis públics - 'de facto' la Seguretat Social - necessiten alts saldos migratoris positius. Això impulsa els comptes públics a curt termini, però, en canvi, els enfonsa a llarg termini. Entre altres coses, la concentració poblacional derivada de la immigració massiva dispara el preu de l'habitatge, redueix el PIB per càpita i tensiona els serveis públics.
Més notícies: