Escriptors que van sobreviure a Stalin

La literatura espanyola té inclinació cap a l'anomenat boom llatinoamericà per raons òbvies. García Márquez, Vargas Llosa, Julio Cortazar i altres. Però la literatura central d'Europa és un altre boom encara desconegut per al públic.

L'escriptora Mercedes Monmany s'ha proposat posar remei al buit i acaba de publicar “Del Drina al Vístula. Lectures centreeuropees”. Una recopilació de trenta autors entre hongaresos, txecs polonesos, romanesos, búlgars, serbis, bosnians, eslovens i també, per raons òbvies, ucraïnesos.

L'obra -Báltica, 288 pàgines, 19,90 euros- pretén en paraules de la mateixa editorial “rendir homenatge” a aquesta literatura desconeguda per al gran públic. El Drina discorre pels Balcans i el Vístula és el riu el més important de Polònia.

L'obra s'ha presentat aquesta setmana a la Llibreria Antonio Machado de Madrid. El director de la Revista d'Occident, Fernando Rodríguez Lafuente, ha destacat precisament “el desconeixement que hi ha de l'Europa central”.

Mentre que l'escriptor i filòsof Jorge Freire -autor d'Arthur Koestler. El nostre home a Espanya”- ha lamentat que Europa central estigui gairebé “abocada al fracàs”.

“Hi ha una mena de predestinació històrica: o venen els alemanys o venen els russos”, ha afegit. També ha recordat que la zona ha vist passar successivament “als huns, als mongols, als tàrtars i als russos”.

L'assaig reivindica que la literatura centreeuropea no és només Kafka, Musil o Joseph Roth per molt grans que siguin. Que també n'hi va haver molts altres -com l'hongarès Sándor Márai- que van haver de fer front primer al nazisme i després al comunisme. Márai, que es va exiliar als Estats Units, va acabar suïcidant-se a finals dels 80 pocs mesos abans de la caiguda del Mur.

“La Segona Guerra Mundial només té un guanyador: Stalin”, va afirmar Rodríguez Lafuente. Segons la seva opinió, després del conflicte “Europa va demanar el control del seu propi destí”. També va lamentar els “règims totalitaris que es decideixen a Ialta sense dir-ho als respectius països”.

Mercedes Monmany va parlar fins i tot amb nostàlgia de l'Imperi Austrohongarès que, malgrat el seu aparent anacronisme, va ser arrasat després “per totalitarismes salvatges”. Entre altres va elogiar Josep Roth, Stefan Zweig, Robert Musil i Arthur Schnitzler.

L'autora va destacar el “compromís amb l'art” de tots els escriptors seleccionats i la seva “exigència estilística”. Mentre que Fernando Rodríguez va celebrar el “descobriment d'una geografia literària” i la “capacitat enciclopèdica” de Monmany. “Instrueix delectant”, va afegir Freire.