'Escratxes' sí, Ferraz no: la postura de l'esquerra segons qui protesta

No hi ha dubte que la setmana que deixem enrere ha estat marcada, des del punt de vista polític i social, pel que ha passat als carrers de Madrid. La imminència de l'acord d'investidura entre el PSOE i Junts , que finalment va ser segellat dijous, va caldejar els ànims de sectors de la dreta espanyola. La metxa que ho va encendre tot, com és sabut, és la inclusió, en aquest acord, de la llei d'amnistia.

L'entrada en vigor d'aquesta norma anirà per llarg: tramitació, aprovació i una odissea judicial més que previsible seran els episodis previs a la seva eventual aplicació. Tot i això, fins a la presentació oficial del pacte no es van saber alguns detalls sobre l'abast de l'amnistia. Finalment, deixaran de considerar-se delicte tots els fets relatius al 'procés' des del 2012 i, alhora, també alguns casos que Junts considera de “persecució política”.

Una setmana d'aldarulls a Ferraz

La proximitat de l'acord, així com la filtració dels primers detalls sobre l'amnistia, van suscitar una onada de protestes. Tot va arrencar divendres a la nit, 3 de novembre, va anar a més l'endemà —amb Esperanza Aguirre participant activament en la protesta— i va arribar al punt àlgid a mitjans de setmana.

Les protestes van provocar situacions de greus incidents, amb el llançament de petards i bengales, a més d'altres objectes i de la destrossa de diversos elements del mobiliari urbà. Manifestants i policies ferits i diverses detencions van ser el resultat de les nits més crispades de la setmana, amb el focus al carrer Ferraz, davant de la seu nacional del PSOE.

L'aparatositat de la situació ha generat rius de tinta, així com minuts i minuts de ràdio i televisió. Sens dubte, ha estat el gran tema d'actualitat de la setmana: els aldarulls a Madrid han tingut a sobre tota l'atenció informativa. Per aquesta raó, han estat diversos els protagonistes polítics que s'han posicionat sobre aquestes aldarulls.

El joc de declaracions i contradeclaracions ha deixat empremta a tots els racons de l'espectre polític. Dimecres era el PP qui es veia al centre de les contradiccions, amb una Ayuso condemnant rotundament els aldarulls davant d'un Feijóo pusil·lànime, incapaç de condemnar amb claredat els episodis de violència de carrer viscuts a Madrid.

L'esquerra 'podemita' entra en contradicció: sí als 'escratxes'… però no a Ferraz

Però no només els populars han airejat la debilitat de la seva posició sobre els incidents. Si mirem cap a l'esquerra del panorama polític espanyol, és senzill recordar quina postura prenien, fa pocs anys, les cares visibles de Podem davant d'episodis similars. Tirem la vista enrere: ens traslladem momentàniament al 2013, amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) liderant multitud de protestes a tot Espanya.

Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal, Jorge Fernández Díaz o Rosa Díez, per posar diversos exemples, van ser víctimes d''escratxes' als seus domicilis o en actes públics. “No em canso de dir que els 'escratxes' són el xarop democràtic dels de baix”, afirmava en aquell context Pablo Iglesias, que mesos més tard fundaria Podem. L'actual ministra d'Igualtat i membre de Podem, Irene Montero, també defensava aquest tipus de protestes en aquell moment. "L''escratxe' no és assetjament, és interpel·lar els diputats perquè parlin amb nosaltres i no ens donin l'esquena", deia.

Tots dos, Iglesias i Montero, parella des de fa anys, van comprovar temps després a la seva pròpia pell què significa patir un 'escratxe'. Durant mesos, van ser víctimes d'aquest tipus de protesta a casa seva, el polèmic xalet on resideixen, al municipi madrileny de Galapagar. Ja llavors les seves opinions es van anar matisant, tot i que es resistien a qualificar com a 'escratxes' aquestes protestes.

Aquesta setmana s'ha comprovat el canvi definitiu d'opinió per part d'Iglesias i Montero, entre altres capitostos de Podem. L'exvicepresident del Govern ha carregat durament contra les protestes a través de diversos mitjans de comunicació i, de fet, va donar a entendre, abans de les càrregues que es van produir, que els agents antiavalots havien d'actuar contra els manifestants.

“A Espanya els antiavalots faciliten l'exercici del dret de reunió i manifestació sense necessitat de comunicació prèvia. I si cal, es posen al capdavant de les mobilitzacions. Som el paradís de les llibertats i la democràcia”, deia, irònicament, a la xarxa social X. La discussió va seguir amb un Iglesias crític amb la moderació, al seu parer, de l'actuació policial. Es tracta, sens dubte, d'un gir important d'Iglesias: de defensar els 'escratxes' i el polèmic mètode de protesta a exigir actuacions policials davant dels aldarulls a Ferraz.

Curiosament, un dels antecessors d'Iglesias a la vicepresidència del Govern, el socialista Alfonso Guerra, vinculava aquesta setmana el que havia viscut davant la seu del PSOE amb els 'escratxes'. “Els 'escratxes' que van portar els nous partits i anar a assetjar les seus als partits polítics són moviments fora de la democràcia”, va afirmar davant dels mitjans.

L'independentisme, més clar sobre els aldarulls de Madrid que sobre els de Barcelona

Els incidents viscuts a Madrid ens remeten a imatges vistes fa exactament quatre anys als carrers de Barcelona. La tardor del 2019 es va donar a conèixer la sentència del 'procés', que condemnava a penes de presó diversos dels membres del govern de Carles Puigdemont i altres líders socials i polítics com Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell. La resposta independentista als carrers va ser una onada d'altercats que va durar uns quants dies i que va generar dures càrregues policials.

Van ser jornades de tensió elevadíssima a Catalunya i a tot Espanya, amb condemnes rotundes a aquestes protestes per part de la majoria de les forces polítiques. Els partits independentistes es van veure obligats a fer equilibris: malgrat donar suport a les protestes, alhora pretenien desmarcar-se de les actituds més violentes. Per més inri, havien de conciliar la defensa de l'actuació dels Mossos —JxCat i ERC governaven conjuntament— amb el sentir majoritari de la base independentista, molt crítica amb les càrregues de la policia catalana.

Piruetes impossibles que van deixar els partits 'indepes' en posició de fora de joc i que contrasten, avui, amb el seu suport al PSOE. El president Pere Aragonès mostrava aquesta setmana la seva solidaritat amb les víctimes dels aldarulls a Madrid, una postura claríssima que no va mantenir quatre anys enrere:

També Carles Puigdemont mostrava a X la seva sorpresa pels incidents de Madrid aquesta setmana. Contrasta la seva posició amb la distància que va prendre el 2019 amb les protestes del 'procés', un mutisme amb què va evitar condemnar aquestes mobilitzacions.

En definitiva, els aldarulls de Ferraz han deixat entreveure les diferents postures de l'esquerra i el 'processisme' davant d'aquest tipus de mobilitzacions. Mentre els 'escratxes' o els aldarulls de Barcelona van comptar amb el seu suport explícit o, almenys, amb un cert marge de tolerància; la seva posició no és tan clara quan la protesta prové de la dreta de l'espectre polític.