El 'cas DGAIA' entra en punt mort: encara sense causa judicial, i amb el risc de caure en l'oblit

L'escàndol de la DGAIA, destapat el 2024 i que va esclatar el 2025, és un greu cas d'irregularitats i negligència en el servei d'atenció a menors de la Generalitat. La Sindicatura de Comptes va destapar irregularitats en la contractació i l'adjudicació fraudulenta d'ajudes a extutelats per valor de 167 milions d'euros. L'informe va revelar un entramat corrupte entre administració pública i fundacions privades del tercer sector quan Afers Socials estava en mans d'ERC. Per fer-ho encara més tèrbol, després van aparèixer testimonis d'abusos a menors que van revelar la manca de control i negligència en el servei assistencial.

La condició de soci del Govern ha permès a ERC unir-se amb PSC i Comuns per intentar tapar l'escàndol. Aquests tres partits van votar en contra de seguir les recomanacions de la Sindicatura de Comptes, i van vetar compareixences en la comissió d'investigació creada per ells mateixos per controlar-la des de dalt. Han comptat a més amb el còmplice silenci dels mitjans públics i subvencionats a Catalunya.

Un any i nou mesos després de destapar-se la capsa dels trons, el cas ha entrat en punt mort i va camí de caure en l'oblit. Només la tenacitat fiscalitzadora d'alguns grups polítics i mitjans independents manté viva l'esperança que hi hagi responsabilitats.

Amenaces i operacions de blanqueig

El cas continua sense judicialitzar-se tot i que la fiscalia ja havia intervingut anteriorment en altres casos de negligència vinculats amb la DGAIA. De fet, el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona continua sense donar resposta a la querella presentada l'1 de juliol per una organització sense ànim de lucre. La querella acusa dos exconsellers i dos exsecretaris generals de prevaricació, negligència i omissió del deure de protecció. L'òrgan judicial tampoc explica per què la querella continua paralitzada als jutjats.

L'1 de gener de 2026 els únics procediments per aclarir els fets són la comissió d'investigació al Parlament de Catalunya, i l'auditoria impulsada pel Govern. Tots dos mecanismes estan controlats pel PSC, soci d'ERC, i per tant jutge i part.

A més, qualsevol intent dels mitjans independents d'esclarir el que ha passat és respost amb amenaces per part dels responsables directes o indirectes. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, va amenaçar amb accions judicials Octuvre després de revelar la implicació de la seva mà dreta, Jasone Latorre, en les pressions al treballador que va destapar l'escàndol. Un altre implicat va amenaçar amb denunciar els mitjans que estan traient informació sobre la DGAIA. Va ser concretament Juan Enrique Gil Robles, de FEPA, federació d'entitats del tercer sector que inclou la Fundació Resilis implicada en el pagament indegut de 4,7 milions d'ajudes a extutelats.

Es farà justícia?

El colmo de la supèrbia el vam viure recentment al Parlament, quan Salvador Illa va negar la corrupció i va convidar qui tingui proves a anar a un jutjat. Va ser en resposta a Alejandro Fernández del PP, que lidera l'ofensiva juntament amb Vox i Aliança Catalana per aquesta qüestió.

Juntament amb les amenaces, hi ha hagut una operació de blanqueig liderada pel mateix Govern de la Generalitat. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar a bombo i plateret una reestructuració profunda de la DGAIA amb canvi de nom inclòs. En realitat el model continua intacte i de fetla Generalitat va renovar el contracte a la Fundació Resilis per continuar pagant les ajudes.

En definitiva, el 'cas DGAIA' és un pou de corrupció, negligència i abusos que inclou pressions a alertadors i a mitjans independents que intenten fer la seva feina. L'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes continuen darrere del cas, però la seva activitat s'està veient entorpida per l'entramat polític-mediàtic en l'entorn de PSC i ERC. Veurem finalment responsabilitats polítiques i els responsables asseguts al banc dels acusats, o aconseguiran els implicats que tot quedi en no res i acabi caient en l'oblit?