L'escàndol de la DGAIA amenaça amb enfonsar més ERC i Junts, i arrossegar el PSC

L'escàndol de les irregularitats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) amenaça amb obrir una crisi en el Govern de Salvador Illa. En l'últim ple ja es va manifestar el malestar de l'oposició. Diversos partits de l'oposició, des de la CUP fins a Vox, van demanar explicacions per l'opacitat en la gestió per part de l'actual Conselleria de Drets Socials.

En el rerefons hi ha un run-run per la sensació que el PSC està encobrint a ERC. Les irregularitats es van produir entre 2016 i 2020. Llavors governaven Junts i ERC, encara que la conselleria i la direcció de la DGAIA estaven en mans dels republicans.

Hi ha un pacte de silenci entre PSC i ERC per tapar l'escàndol, com a part de l'acord d'investidura entre socialistes i republicans? Està intentant el PSC ‘salvar’ a ERC per mantenir el suport del seu principal soci de govern? Coneixia Junts les irregularitats, i fins a quin punt pot acabar esquitxat per l'escàndol?

Les irregularitats de la DGAIA

La Sindicatura de Comptes va destapar l'any passat suposades irregularitats de la DGAIA que ara està investigant l'Oficina Antifrau. La DGAIA és un organisme públic dependent de la Generalitat. Entre 2016 i 2023 va gestionar 788 milions d'euros per a l'acollida de menors i joves extutelats.

Però en lloc de gestionar directament els serveis, la DGAIA els va subcontractar a terceres empreses. Existia un ampli entramat d'entitats i fundacions aparentment sense ànim de lucre i copades per dirigents de la pròpia DGAIA.

Van ser aquests mateixos dirigents els qui haurien adjudicat contractes a dit de manera irregular. També haurien concedit ajudes a joves que no complien els requisits. L'últim que s'ha sabut és que la DGAIA va beneficiar una fundació privada per al seu enriquiment mitjançant la compra de 500 habitatges públics.

Una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar

Aquestes irregularitats es van cometre durant les etapes de Dolors Bassa i Chakir El Homrani, ambdós d'ERC, com a consellers d'Afers Socials. En aquells anys hi va haver tres dirigents de la DGAIA. Dos d'ells, Ricard Calvo i Georgina Oliva, eren alts càrrecs d'ERC.

Aquells que coneixen bé les irregularitats comeses a la DGAIA són Octuvre, el mitjà dirigit per Albano Dante-Fachín i Marta Sibina. Ells han destapat la majoria de corrupteles de la DGAIA. Segons apunten, el que ha sortit fins ara és només la punta de l'iceberg.

Els escàndols de la DGAIA són ara mateix una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar en les mans del Govern de Salvador Illa. Està clar que el cas esquitxa directament a ERC, i podria ser la condemna definitiva per al partit d'Oriol Junqueras. Però afecta també de retruc a Junts, que va presidir els governs 2016-2017 i 2018-2020.

Junts sempre podrà al·legar que no sabia res de tot allò. Però Carles Puigdemont va arribar a la presidència just l'any en què la Sindicatura de Comptes marca com l'inici de les irregularitats. És significatiu que l'escàndol de la DGAIA es produís precisament sota un govern que va arribar com a quinta essència de la puresa democràtica.

Els postconvergents van demanar explicacions en comissió parlamentària després de conèixer-se el demolidor informe de la Sindicatura de Comptes. Però acte seguit va votar juntament amb PSC, ERC i Comuns per impedir la compareixença de la consellera. En l'últim ple es van unir a CUP i Vox en l'ofensiva perquè el Govern doni explicacions i prengui mesures.

ERC, per la seva banda, sap que el cas els pot fer molt de mal en un moment especialment delicat per a la formació. De moment, s'han excusat culpant al descontrol ocasionat per l'allau de menes, el 155 i la pandèmia.

Però la pròpia Sindicatura de Comptes els va advertir en comissió parlamentària que aquestes excuses són insuficients. Sembla que els republicans estan utilitzant la seva influència sobre el govern de Salvador Illa per bloquejar qualsevol investigació. El cas pot acabar afectant al PSC, que llavors no tenia responsabilitats, però ara sí.

El PSC, entre l'espasa i la paret

El PSC es troba en una difícil posició. Més enllà de si existeix o no un pacte de silenci amb ERC, és evident que els socialistes estan intentant tapar el cas per evitar desgastar el seu soci prioritari. Però al mateix temps, a mesura que el cas va prenent majors dimensions es converteix en una amenaça més real per al Govern.

El PSC tem que el cas de la DGAIA s'acabi convertint en el seu particular Hard Rock. És a dir, un tema enquistat que s'acabi portant per davant el govern com li va passar a Pere Aragonès. D'aquí que PSC, ERC i Comuns intentin mantenir fermes les files amb aquest cas.

La decisió de l'actual consellera de cessar la directora de la DGAIA sis mesos després del seu nomenament respon a una clara intenció. El PSC vol obrir una nova etapa a la DGAIA per tapar els escàndols. Però si continuen apareixent informacions com la trama corrupta dels habitatges, el Govern tindrà cada vegada menys sortides.

En definitiva, la polèmica que envolta la DGAIA s'ha convertit en un problema molt seriós per a un govern cada vegada més assetjat per les crisis. L'escàndol amenaça amb acabar d'enfonsar els partits processistes. I arrossegar al PSC pel seu empeny en salvar el processisme.