Ernest Maragall passa d'Oriol Junqueras

Ernest Maragall va anunciar divendres passat la seva retirada de la política en actiu. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va penjar el mateix dia una publicació a Twitter elogiant la seva tasca com a “referent de compromís per al país”. Han passat quatre dies, i l'excandidat a l'alcaldia de Barcelona continua sense respondre'l.

Un silenci significatiu, que cobra més sentit amb les seves últimes declaracions demanant una renovació i nous lideratges al partit. “Em vaig apuntar a ERC quan Marta Rovira se'n va anar a l'exili, i ho deixo quan hi haurà una llei d'amnistia. Això també és un missatge clar d'una nova etapa i noves exigències”, va declarar.

Les paraules d'Ernest Maragall alimenten el sector crític amb la cúpula d'ERC, que creuen que el paper polític de Junqueras està esgotat. L'altre assenyalat pel declivi del partit és Gabriel Rufián, que ni tan sols se n'ha fet ressò de l'adéu de Maragall. Una evidència més de la lluita soterrada entre els republicans.

Un missatge amb dard enverinat

Al seu afectuós missatge de comiat, Oriol Junqueras es va mostrar “orgullós” de caminar al costat d'Ernest Maragall. Es va mostrar “profundament agraït”, i el va descriure com a “un treballador incansable per Barcelona”. En lloc d'una resposta, Maragall ha llançat un desafiament indirecte al president d'Esquerra.

L'excandidat a l'alcaldia de Barcelona va comparèixer aquest dilluns en roda de premsa per explicar la decisió de deixar la política. Considera que s'obre una nova etapa política que exigeix nous lideratges. “És el moment que ERC surti a conquerir el país amb més gosadia i ambició”, va afirmar.

Ho va definir com “una nova etapa en què cal posar tota la capacitat i lideratges per afrontar bé i amb la màxima confiança aquest període”. A més, va fer referència a les eleccions catalanes, previstes per al 2025. En les seves paraules es pot llegir una crítica tant als dirigents (Junqueras, Rovira, Rufián) com a la seva estratègia.

Crítica a l'estratègia

Maragall va evitar parlar de noms i va donar suport a la direcció, tot recordant que ERC ja va celebrar un congrés fa menys d'un any. Un congrés en què es va avalar Junqueras com a president i Rovira com a secretària general. I en què també es va aprovar l'estratègia política de la distensió, que continua vigent.

Però en parlar de “nova etapa” i “nous lideratges”, alimenta els sectors crítics que demanen pas a una nova generació. ERC es troba en caiguda lliure a les enquestes, i el panorama per a les properes eleccions catalanes es presenta molt fosc. Al partit hi ha seriosos dubtes que Junqueras pugui reconduir el vaixell.

Però a més, en demanar “més ambició”, Maragall fa una crítica vetllada a l'estratègia d'aquests quatre últims anys. Cal recordar que ell va teixir una aliança amb Xavier Trias per formar un govern independentista a Barcelona, mentre ERC i Junts pactaven amb el PSC als municipis i les diputacions. D'alguna manera, Maragall va assenyalar el camí de la unitat estratègica de l'independentisme, abandonada des de feia temps per Junqueras i Aragonès.

Oriol Junqueras no se'n va

La realitat és que Ernest Maragall se'n va, però Oriol Junqueras es queda. De fet, en les últimes declaracions el president d'ERC no va tancar la porta a disputar a Pere Aragonès la candidatura de les eleccions al Parlament. En contra del que en pensen molts a ERC, Junqueras creu que el seu moment encara no ha arribat.

Si fa uns mesos semblava clar que el seu final era a prop, l'amnistia obre un escenari nou. La seva rehabilitació per tenir càrrecs públics dóna ales a un Junqueras disposat a lliurar una última batalla contra Carles Puigdemont. Sembla que el silenci de Maragall, i el ressò de les seves paraules, són només una lleugera inquietud al riu regirat d'Esquerra.