ERC tanca el seu 'annus horribilis' amb una missió impossible per al 2025

Oriol Junqueras tanca el 2024 anunciant l'elecció de Bàrbara Lligadas com a candidata a presidir el Consell Nacional d'ERC. La portaveu dels republicans a Viladecans reuneix totes les condicions per liderar la nova estratègia: procedent del municipalisme, i activista del feminisme i contra l'extrema dreta.

Però sobretot, junquerista de primera fila i compromesa amb l'estratègia del seu líder per redreçar el partit. Això és el que necessita ara mateix Oriol Junqueras. Sàvia nova i energies renovades per afrontar una missió impossible en els mesos que venen.

2024 ha estat l'any de la implosió d'Esquerra, que ja feia temps que arrossegava una crisi interna i de credibilitat. La votació de novembre havia de servir per tancar la crisi i unificar el partit. Però l'elecció d'Oriol Junqueras fragmenta encara més la formació, i amenaça amb augmentar la fuga de militants dels últims anys.

Junqueras surt reforçat amb la seva reelecció, però encararà el nou any amb una missió impossible. Vol aixecar el partit amb la mateixa estratègia que l'ha enfonsat.

Tasca urgent: frenar la fuga de militants

ERC ha perdut 1.500 militants des del 2019, i 174.000 vots des de les eleccions autonòmiques del 2021 a les del 2024. L'enfonsament del partit coincideix amb el canvi de rumb orquestrat per Oriol Junqueras des de la presó. Una estratègia consistent a acostar-se al PSOE i Podem per eixamplar la base del moviment.

Les bases independentistes van interpretar el gir d'ERC com una traïció, i van assenyalar Oriol Junqueras com un dels culpables del fracàs del procés. Des de llavors, una allau de baixes i un cicle electoral ruïnós.

Lluny de rectificar, Oriol Junqueras prepara les ponències de la segona fase congressual per consolidar la seva estratègia. Malgrat endurir el seu discurs cap al PSOE i el PSC, la seva intenció continua sent eixamplar la base per avançar cap a un referèndum acordat. La qual cosa, sumada a la guerra interna, pot donar peu a més fugues en els pròxims mesos.

Junqueras corre el risc d'acabar convertint ERC en un partit marginal a Catalunya. Alguns militants ja estan anunciant la seva baixa, i els últims sondejos alerten que el partit continua costa avall sense remei.

El relat i la necessitat

Oriol Junqueras continua marcant un to dur cap als socialistes, prometent no renovar la seva confiança si no compleixen els seus compromisos. Tampoc aclareix en què es plasma concretament aquesta amenaça. Perquè malgrat els aspavents, no té intenció de trencar ni amb el PSOE a Madrid, ni amb Illa a Catalunya.

Al Congrés, Gabriel Rufián denuncia l'estratègia d'acostament entre PP i Junts. La qual cosa implícitament suposa la defensa a ultrança del bloc d'investidura, amb PSOE i Sumar al capdavant. A Catalunya, Esquerra prepara una negociació dura dels pressupostos tensant la corda però sense arribar a trencar-la.

Junqueras sap que la ruptura amb PSOE i PSC li portaria més problemes que avantatges, i es disposa a mantenir la seva aliança a tota costa. La qual cosa confirma que una cosa és el relat i una altra la necessitat.