L'idil·li amorós d'ERC amb Podemos

Podemos, diu Ione Belarra, busca 'recuperar autonomia política', és a dir, sobreviure. Des que va aparèixer Sumar i va posar la bandera, el partit morat es troba en procés de desaparició. La seva estratègia de supervivència passa ara per trobar nous aliats, és a dir, ERC i tot allò que càpiga dins de "l'esquerra plurinacional”.

Per part seva, ERC es deixa voler perquè, a la seva manera, també s'enfonsa encara que no tan ràpid com Podemos. A la seva lluita habitual amb Junts se li suma ara que ja comencen a sentir els tambors del PSC a les properes autonòmiques. En suma, que "l'esquerra plurinacional" s'assembla molt a un conjunt de partits que es necessitaran entre si.

Podemos: sortir de Sumar no és gratis

Si Podemos vol ser Podemos i no una província de Sumar, necessiten ser identificats com un partit diferent. Cosa que buscaran entorpint l'activitat legislativa dels seus “socis” de govern. El procediment és evident: portar la contrària a l'executiu i fer-se els màrtirs si Sumar, per tant, els fa fora del grup parlamentari.

Però això té un problema: que cal pagar-ho. Si Podemos pren aquest camí, caldria sortir del grup parlamentari i perdre l'assignació que els dona Sumar. Perquè, a tot això, Podemos ha deixat de percebre al voltant de tres milions i mig d'euros des de la darrera legislatura.

Sobre aquest assumpte, Yolanda Díaz ja es va cuidar en salut i va posar una clàusula anti-trànsfugues al pacte que tenia amb els morats. En essència: que qui se'n vagi al Grup Mixt perd la seva part del pastís. I és en això en què es basa per mantenir lligat Podemos: no creu que s'immolin.

Yolanda Díaz: enemic en comú de Podemos i ERC

I en aquestes, en fi, hi ha els morats, organitzant aliances i lubricant-les amb “l'esquerra plurinacional”. Perquè, des de fa un temps ja, hi ha tot un idil·li de picades d'ullet i compliments entre Podemos i ERC. Recordem que durant la campanya, quan Montero demanava el vot per Sumar amb la boca petita, els d'ERC la van convidar a fer un acte a Barcelona amb Tània Verge.

Perquè si algú s'emporta igual de malament o pitjor amb Yolanda Díaz, aquest és Gabriel Rufián. El portaveu d'ERC va arribar a dir, per exemple, que el preocupava més Díaz que Abascal: 'em preocupa més l'actitud del progressisme espanyol que del feixisme espanyol'. De fons també està que ERC pesca al mateix calador que els Comuns, que es van deixar abduir per la nau nodrissa de Sumar.

El problema és que, pel que sembla, Podemos necessita més Esquerra del que Esquerra necessita Podemos. Pablo Iglesias, munyidor a l'ombra d'aquest xotis parlamentari, va intentar muntar un front ampli amb ERC per a les europees. I Rufián sembla que també ho va deixar caure quan en el debat d'investidura va dir 'Jo us aplaudeixo i tant de bo puguem sumar junts o juntes'.

Però al cap de poc temps, el mateix Rufián va aclarir que no es referia a una aliança electoral amb Podemos. Les europees són circumscripció estatal i, a excepció dels seus propis convençuts, ningú no votarà Montero a Catalunya o Rufián a la resta d'Espanya. Per això que, en certs punts, l'aliança sigui un copet a l'esquena i que molt ànim.

En definitiva, que l'esquerra catalana és l'única que continua ballant l'aigua a Podemos. Una cosa que l'independentisme ha retret més d'una vegada als de Rufián. Els d'ERC, diuen, semblen més preocupats per aplicar mesures progressistes a Espanya que per avançar cap a la independència.