El periodista de la COPE, Carlos Herrera
POLÍTICA

L'aplaudit sobrenom de Carlos Herrera al nou Govern de Pedro Sánchez

En realitat, és obra de Luis del Val, col·laborador de La Mañana, i el processisme no ho acaba d'entendre

L'infern, sempre, són els altres; així que a ningú li haurien d'estranyar determinades quines coses. Aquests dies, la progressia catalana torna a titllar de caverna mediàtica a tots els mitjans que no saluden amb flors i violes l'ègida que lidera, de nou Pedro Sánchez. Obliden, això sí, dir que és amb el permís d'en Carles Puigdemont.

A la citada "caverna" que diuen que existeix redactors de digitals com elMón, viuria segons ells Carlos Herrera. Obliden, això sí, que el d'Almeria acumula en una setmana del seu magazine més audiència que lectors en un mes tots els digitals processistes junts. A ell, li atribueixen haver buscat malnoms ('sanchitos') per als membres del nou govern de Sánchez. Ho fa, per exemple, un redactor de elMón  que es diu Xavi Fernández de Castro.

El curiós del redactor en qüestió és que, a més d'haver estat segons diuen al seu digital "corresponsal a Nairobi", fa uns tres anys, buscava amics a Twitter. Potser li van encomanar fer-ho els seus caps.

El mur de Pedrín

El sobrenom en qüestió que horroritza Castro s'aplica a La Mañana de Cope als ministres del nou Executiu. Al programa d'Herrera justifiquen això de “sanchitos” per la lleialtat indiscutible de tots ells al projecte que els ha portat a ser on són i la seva (també teòrica) capacitat de gestió.

Aquesta capacitat de gestió (que Herrera i els seus companys de programa presumeixen escassa) va acompanyada d'una capacitat de brega política més notable o, si es prefereix, destresa desqualificatòria. A De Castro -passi pel catalanitzador- li crida l'atenció aquesta opinió i, amb poca gràcia, diu que Herrera competeix amb Jiménez Losantos per ser “insultador major del regne”.

A Catalunya, això d'insultar només li deixen fer a Toni Soler. La resta, si treballa en mitjans oficialistes com el Món, fa massatges a qui mana. Hi ha, però, un altre terme que alerta al processisme: El mur de Pedrín . Segons ells, s'utilitza per “denominar el nou Govern” i la veritat és que no és així.

Factoria Del Val

El terme, de fet, ni tan sols és de Carlos Herrera. Ve d'un article escrit de Luis del Val (col·laborador de La Mañana de Cope) en què es comentava el discurs d'investidura de Sánchez. No anomena, no obstant, el govern: serveix per explicar que, segons sembla, Sánchez i els seus 'sanchitos' volen, en lloc del Mur de Berlín, aixecar “el de Pedrín”.

I sí, és una broma, però sembla que, en determinades redaccions, hi ha poc sentit de l'humor, escasses ganes de llegir i poca comprensió lectora, a banda. Per cert, que això de Caverna Mediàtica ho va inventar la premsa esportiva catalana per referir-se a la madrilenya.

Si parlem de política, el terme exacte per definir els mitjans sentimentalment i ideològicament afins a la dreta és Brunete Mediàtica . Sigui com sigui, Carlos Herrera i Luis del Val tenen més sentit de l'humor que Xavi Fernández de Castro.

➡️ Política

Més notícies: