ERC mostra el seu full de ruta cap a l'autodeterminació

Els partits processistes amb representació al Congrés continuen calibrant la seva estratègia per a les negociacions amb el PSOE. L'amnistia i el referèndum han estat des del començament les dues condicions per investir Pedro Sánchez. Però ERC afirma ara que el camí més segur cap a l'autodeterminació és l'amnistia i no pas el referèndum.

Segons el número u d'ERC al Senat, Joan Queralt, no es pot obrir el meló del referèndum fins que no s'hagi aconseguit l'amnistia. En una entrevista a El Nacional, el senador ha afirmat que “pot semblar més lent” però “porta finalment el nostre objectiu, l'autodeterminació”.

La direcció d'ERC fa dies que inssisteix en l'amnistia com a eix de les negociacions amb el PSOE. "La carpeta de l´autodeterminació i el referèndum no es pot començar fins que s´hagi tancat la de l'amnistia", diu Queralt. Segons ell, “no pots anar a un diàleg polític amb gent inhabilitada, condemnada, a l'exili o amb el patrimoni en perill pel Tribunal de Comptes”.

Primer l'amnistia

Les paraules de Joan Queralt marquen clarament el full de ruta d'Esquerra cap a l'autodeterminació. La seva estratègia consisteix en arrencar una llei d'amnistia al PSOE com a pas previ a la negociació del referèndum. El senador s'ha mostrat convençut que els socialistes acabaran aprovant la llei d'amnistia.

De fet, Queralt ha elogiat Pedro Sánchez, de qui ha dit que “se li poden dir moltes coses però no covard ni tímid”. Per a ell, l'amnistia "canalitzarà el conflicte a la política" per avançar cap a l'autodeterminació.

També ha apostat per trobar espais de coordinació amb Junts, és a dir, forjar el famós front independentista. "Si tots els grups volen el mateix, les estratègies poden tenir temps diferents, però no poden ser oposades", ha afirmat. El problema és que Junts es desmarca de l'estratègia d'Esquerra.

Esquerra navega a l'ambigüitat

Altres líders republicans marquen múscul i deixen clar que no es mouran ni un mil·límetre de l'objectiu de la independència. Com Pere Aragonès, que ha afirmat que “l'amnistia i el referèndum són el camí per resoldre el conflicte polític a Catalunya”. O Laura Vilagrà, que ha parlat d'”objectius ambiciosos”.

Però Vilagrà també ha reiterat que l´amnistia és la línia vermella de les negociacions. I va ser la mateixa secretària general del partit, Marta Rovira, qui va arribar a dir que l'amnistia podria ser fins i tot suficient. Esquerra es mou així entre la moderació obligada pel tacticisme, i la radicalitat a què es veuen arrossegats per Junts.

Tampoc el partit de Puigdemont sembla obsessionat amb el referèndum. Els primers acords amb el PSOE al Congrés ja han mostrat la inclinació dels juntaires a acceptar sensibles rebaixes a les seves pretensions inicials. Això ha provocat la indignació en els sectors més radicals de l'independentisme.

Divisió a l'independentisme

L'estratègia dels partits processistes ha incrementat l'hostilitat de l'independentisme radical. Mentre les cúpules negocien a Madrid, a Catalunya el moviment s'organitza per tornar als carrers. Creix l'abstencionisme indepe com a càstig els processistes, i noves formacions guanyen terreny als vells partits.

És el cas d'Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya (FNC), dos partits que porten al seu programa la independència unilateral i mesures contra la immigració. El moviment està més dividit que mai sobre els camins per arribar a l'autodeterminació.