A ERC li entren els dubtes a la recta final de les negociacions amb el PSC

Des de l'inici, ERC tenia dues possibilitats: o apostava pel processisme i repetia eleccions o feia president Salvador Illa. Tot apunta que han optat per la segona opció. L'objectiu és adquirir una estabilitat mínima, mantenir alguna quota de poder i recuperar el rumb (algun rumb).

Però els republicans s'enfronten ara al nerviosisme que produeix la imminència d'una decisió.

Al capdavall, tenen una posició feble davant del PSC i Junts pressiona molt des de l'altra banda. Si finalment opten per Salvador Illa, els republicans necessitaran un bon acord per poder vendre'l al desenganyat electorat nacionalista.

El processisme es mobilitza

Com diem, fer president Salvador Illa exigeix un bon acord i un bon relat per vendre l'acord. En això darrer hi ha (i hi haurà) dificultats perquè alguns sectors processistes s'emboliquen ara amb la bandera per pressionar.

Tot i tenir cada vegada menys incidència social, l'ANC insisteix ERC perquè no opti pel PSC. El seu president, Lluís Llach, organitza manifestacions i dona entrevistes per ficar la por al cos als republicans. Va arribar a dir fins i tot que fer president Illa seria un error estratègic de gran importància.

De la mateixa manera, ahir era notícia que els CDR (que encara n'hi ha) havien irromput a la seu d'ERC. El seu missatge va ser clar i processista: contra la investidura d'Illa. Aquesta acció va estar en volta en simbologia i missatges indepes, incloent que el PSC és el partit del 155:

D'altra banda, i com es va explicar a E-Notícies, Junts també maniobra la desesperada per enfonsar l'acord entre ERC i el PSC.

Si no enganyats, els de Puigdemont sí que es poden sentir torejats pel joc a dues bandes dels republicans. Recordem que, en un primer moment, ERC va optar per una mesa del Parlament processista. Cosa que posava un primer granet de sorra per a una investidura de Puigdemont.

Encara que sembli de caràcter general, tota aquesta pressió sobre ERC és en realitat una pressió a les bases, que tindran la darrera paraula. I és allà on hi ha els nervis de la direcció republicana.

La impredictible decisió de les bases

Si es tenen en compte els precedents històrics, la direcció pot estar tranquil·la perquè els militants han tendit a aprovar les decisions que venien de dalt. Ara, però, la situació és molt diferent.

Els successius fracassos electorals, la guerra interna i alguns episodis especialment patètics com el dels cartells de l'Alzheimer afegeixen un suplement d'incertesa. Amb aquest mar de fons, els estímuls nacionalistes que venen des de sectors processistes podrien tenir un fort impacte en la decisió que prenguin les bases.

D'entrada no es coneix quina és la temperatura ideològica de les bases. En teoria, els militants havien de donar el vistiplau a l'acord entre ERC i el PSC a l'ajuntament i, al final, no es va fer aquesta consulta. L'angoixa interna i l'alta afluència de militants van portar la direcció a suspendre-la.

Tot això condueix al fet que els aspirants a dirigir el partit - Oriol Junqueras entre ells - no es manifestin amb gaire claredat i exerceixin de camaleons. Això és un símptoma clar que no hi ha res clar i que un pas en fals es pagarà molt car.

I per no parlar que a Junts encara li queda un as a la màniga: que Puigdemont torni per ser detingut.

En aquest cas, els republicans seran portats al seu límit i hauran de passar pel mal tràngol de fer president Illa mentre Puigdemont està en un calabós. És el processisme, que agonitza.