Europa Press 2026 allarga l'agonia de l'habitatge: el lloguer, un 10% més car tot i les receptes de l'esquerra
L'intervencionisme no soluciona el problema de l'accés a l'habitatge, sinó que l'agreuja
La llei de l'oferta i la demanda és el principi econòmic que determina el preu d'un bé o servei en el mercat lliure segons la relació entre la quantitat disponible d'un producte (oferta) i el desig o la necessitat dels consumidors (demanda). Si l'oferta supera la demanda, el preu baixa. Però si la demanda supera l'oferta, com és el cas de l'habitatge a Espanya actualment, el preu es dispara.
Així funciona el mercat. El que cal veure ara és per què la demanda supera l'oferta. En el cas d'Espanya, i a Catalunya especialment, es donen dues circumstàncies alhora -la tempesta perfecta: una demanda que no deixa de pujar per l'augment demogràfic i la concentració poblacional a les ciutats, i una contracció de l'oferta provocada per una inseguretat jurídica i una regulació cada vegada més gran.
El moviment per l'habitatge ha forçat un intervencionisme més gran | Europa Press
Això és el que explica que a Catalunya, el lloc amb més okupacions de tot l'Estat, juntament amb una especial febre per la regulació, el mercat de l'habitatge hagi col·lapsat. En lloc de revertir la situació, l'actual govern del PSC, lligat de mans i peus davant dels seus socis, ERC i Comuns, ha optat per augmentar l'intervencionisme. Les previsions dels experts són que el preu de l'habitatge continuï pujant aquest 2026: un 7% en el cas de la compra, i fins a un 10% en el cas del lloguer.
Pesimisme de cara al 2026
Aquest any serà encara més difícil accedir a un habitatge, a causa de l'augment en la regulació que provocarà una contracció de l'oferta. El cas paradigmàtic és Barcelona, que s'ha consolidat com la ciutat amb el lloguer més car, 24 euros per metre quadrat.
El millor exemple del fracàs de l'intervencionisme és la Llei de l'Habitatge aprovada el 2023 pel Govern de Pedro Sánchez. Aquella llei contenia dues mesures clau: el topall al lloguer, i la protecció dels llogaters vulnerables davant dels desnonaments. El resultat és que el preu de l'habitatge ha augmentat un 25% en dos anys i mig.
Hi ha un altre factor que explica el fracàs de la llei intervencionista del Govern. La llei acompanyava aquestes mesures d'una aposta per la construcció d'habitatge públic que no s'ha produït. Això ha fet que l'oferta continuï disminuint, mentre la demanda no para d'augmentar.
Catalunya, campiona en regulació
A Catalunya, el PSC i els seus socis, inclosa la CUP, van aprovar el 2025 el decret de mesures especials per a la regulació del mercat de l'habitatge. El 2023 molts van avisar que la Llei de l'Habitatge, celebrada com una fita per l'esquerra, empitjoraria la situació. A Catalunya no sembla que la nova regulació hagi de canviar les coses, i els experts immobiliaris anuncien un nou any de pujades i una crisi a llarg termini.
Salvador Illa ha promès construir a Catalunya 210.000 nous habitatges públics abans del 2030, però els experts en posen en dubte la viabilitat. Davant d'això, entitats com BBVA, CaixaBank, Bankinter i UCI pronostiquen una tendència alcista dels preus.
El Govern Illa està entregat als sindicats de l’habitatge | @SindicatLloguer
El problema no és nou, ja que en l'última dècada hi ha hagut un dèficit de construcció d'habitatge a causa de la ressaca de la bombolla immobiliària. Per cert, que aquesta crisi de la construcció de nou habitatge és atribuïble precisament als partits que asseguren tenir la recepta per solucionar el problema de l'habitatge. El dèficit acumulat a Espanya és ja d'entre 600.000 i 700.000 habitatges, que ni tan sols el compliment més optimista de les previsions aconseguiria mitigar.
El problema de les okupacions
L'altre gran problema, juntament amb la hiperregulació, és l'augment de les okupacions que ha fet que molts propietaris retirin els seus habitatges del mercat. L'augment del preu de compra ha disparat el nombre de persones que lloguen en lloc de comprar, així que l'increment de la demanda ha disparat el preu del lloguer. Això ha provocat, al seu torn, l'augment del lloguer d'habitacions.
El problema és allà, i segons els experts del sector lluny de millorar sembla que empitjorarà aquest 2026. La crisi exigeix solucions pràctiques a un problema complex. Seran capaços els polítics de deixar al marge la ideologia per intentar revertir la situació?
Més notícies: