ERC i Junts, com a nens petits i en baralla continua

De baralla en baralla, així és com es podria definir la relació entre Junts i ERC des de ja fa molt de temps. Els dos principals partits de l'independentisme semblen entossudits a continuar degradant la política catalana amb les seves batalletes. Aquest dimecres, el Parlament s'ha convertit en l'escenari d'una nova enganxada.

El tema de discussió ha estat una vegada més els acords d'investidura amb el PSOE, que les dues formacions volen rendibilitzar. El diputat de Junts, Joan Canadell, ha retret als republicans que no hagin negociat el 100% del Fons de Liquidació Autonòmic (FLA). Els consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, va defensar l'acord aconseguit per Esquerra i va instar els postconvergents a reconèixer-ne el mèrit.

“A vostè li semblarà poc, tot li semblarà poc, però li he de preguntar què fa vostè per ajudar i millorar a part de culpar ERC de tots els mals”, va respondre Mas Guix a Canadell. També li va preguntar per l'impacte econòmic de l'acord signat pel seu partit amb el PSOE. I li va demanar “menys retrets i més cooperació”.

Pugna dialèctica 

Canadell va acusar els republicans d'haver negociat a la baixa el deute autonòmic segons les conclusions de la comissió d'estudi avalada pels tres partits independentistes. Els va retreure haver negociat la condonació del 20% del deute del FLA, en lloc de la seva totalitat. "Han deixat el nivell molt baix de la negociació", va afirmar.

La consellera d'ERC va replicar que l'acord de formació amb el PSOE està "alineat" amb la comissió d'estudi sobre el dèficit fiscal. Encara més, va presumir dels 19.000 milions d'euros que rebrà la Generalitat en virtut de l'acord. Mas Guix va apel·lar a “apreciar la rellevància històrica d'aquest acord”.

Al rerefons hi ha la competència entre republicans i postconvergents per treure més rèdit que l'altre dels pactes amb el PSOE. La intervenció de Joan Canadell exposa clarament l'estratègia de Junts, que és posar en evidència la poca ambició d'Esquerra en les negociacions amb Madrid. I alhora, per contrast, presentar l'acord Junts-PSOE com una fita històrica de l'independentisme.

Els republicans, per part seva, assenyalen l'acord Junts-PSOE com una confirmació que la seva estratègia del diàleg era la bona. A més, destaquen que el seu acord conté concessions més rellevants davant de les vaguetats dels de Puigdemont. I acusen els postconvergents d'estar sempre a la confrontació en lloc de sumar.

El circ de la política catalana

El més greu és la sensació de convertir la política catalana en un espectacle constant. Un espectacle on els partits lliuren les batalles particulars en lloc de fer política per a la gent. L'escenari d'aquesta degradació és el mateix Parlament, una institució que ha anat perdent prestigi amb els anys.

Ahir mateix assistiem a l'escena del diputat juntaire Jaume Alonso-Cuevillas repartint llaminadures com si el Parlament fos un pati de col·legi. Una tràgica metàfora de la pèrdua del sentit de l'alta política i el decòrum que mereixen les institucions. Això d'ERC i Junts sembla que ja no té remei.